Joan Manuel Serrat, premi Nacional de Cultura

El can­tau­tor Joan Manuel Ser­rat, la pallassa Alba Sar­raute, el pin­tor Joan-Pere Vila­de­cans, la tra­duc­tora Dolors Udina Abelló i el Fes­ti­val Eufònic de les Ter­res de l’Ebre han estat dis­tin­gits aquest diven­dres amb el Premi Naci­o­nal de Cul­tura que atorga des del 2009 el Con­sell Naci­o­nal de la Cul­tura i de les Arts (Conca) amb l’objec­tiu de reconèixer cinc per­so­na­li­tats que han con­tribuït de forma sin­gu­lar a la cul­tura cata­lana.

Després d’aco­mi­a­dar-se dels esce­na­ris en un últim con­cert al Palau Sant Jordi el 24 de desem­bre de l’any pas­sat, Ser­rat (Bar­ce­lona, 1943) ha estat dis­tin­git pels mem­bres del Conca per “haver esde­vin­gut una de les figu­res més des­ta­ca­des de la cançó moderna en català i cas­tellà, amb la seva música, que beu de gèneres diver­sos com la cançó fran­cesa, el folk­lore català, la copla anda­lusa, el tango argentí el bolero”. Però també han des­ta­cat que el can­tant del Poble-sec, amb una tra­jectòria de més de 50 anys, ha sabut “arri­bar als públics més diver­sos”, des de la seva vin­cu­lació ini­cial amb la Nova Cançó, amb lle­tres pròpies i de poe­tes cone­guts, que “l’han con­ver­tit en un can­tant de gran pro­jecció popu­lar, naci­o­nal i inter­na­ci­o­nal”.

Durant l’entrega del Premi, ha asse­gu­rat sen­tir-se “emo­ci­o­nat” i ha des­ta­cat la importància del procés cre­a­tiu que és escriure cançons, “perquè a l’escriure-les i al can­tar-les trec en fora sen­ti­ments i sen­sa­ci­ons que em bullen per din­tre”. Unes cançons que esde­ve­nen “impres­cin­di­bles” per enten­dre “a mi, el meu temps, el que passa, el que vull”.

L’acte de pro­cla­mació i entrega dels guar­dons s’ha cele­brat aquest any a la seu del Col·legi d’Arqui­tec­tes de Cata­lu­nya (Coac) i ha comp­tat amb la presència del pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, Pere Ara­gonès, i la con­se­llera de Cul­tura, Natàlia Gar­riga.

Els Pre­mis Naci­o­nals de Cul­tura tenen el seu ori­gen el 1932, tot i que la Guerra Civil i la Dic­ta­dura els van dei­xar en l’oblit. Un cop recu­pe­rats als anys 80 han anat can­vi­ant al llarg de la història fins al for­mat actual, amb la dis­tinció des del 2020 de només cinc per­so­na­li­tats.

El pin­tor i gra­va­dor, des del 1969, en l’àmbit de les arts visu­als, Joan-Pere Vila­de­cans (Bar­ce­lona, 1948), ha estat reco­ne­gut per la seva tra­jectòria, que el Conca recorda va par­tir de l’infor­ma­lisme català de la post­guerra i l’avant­guarda, “asso­lint un llen­guatge propi que l’ha por­tat a expo­sar en gale­ries d’art d’arreu del món”. Vila­de­cans ha rei­vin­di­cat la cul­tura cata­lana i ha lamen­tat que sovint que­dem “enllu­er­nats pel que ve de fora”.

De la pallassa, saxo­fo­nista, direc­tora d’espec­ta­cles de circ i codi­rec­tora de la Fira Tra­pezi, Alba Sar­raute (Argen­tona, 1982), el jurat en des­taca la “solvència artística indis­cu­ti­ble i molt cre­a­tiva” que l’ha por­tat a tre­ba­llar en diver­ses com­pa­nyies i pro­jec­tes euro­peus que li han ator­gat un reco­nei­xe­ment inter­na­ci­o­nal. També des­ta­quen la “reflexió” que ha apor­tat els últims temps a través de les seves cre­a­ci­ons sobre el cos de la dona, la mater­ni­tat i les arts del circ. Durant l’acte, Sar­raute ha recla­mat un suport econòmic més gran de les ins­ti­tu­ci­ons i més sales per al circ.

El Conca ha guar­do­nat també amb el Premi Cul­tura 2023 a Dolors Udina (Bar­ce­lona, 1953), que ha traduït més de 200 obres de l’anglès al català, tot i que també del francès i el cas­tellà, d’autors com Vir­gi­nia Woolf, Alice Munro, J. M. Coet­zee, Jane Aus­ten, Toni Mor­ri­son, George Orwell, J.R.R. Tolkien i Eli­za­beth Bar­rett Brow­ning. Una tra­jectòria que li ha val­gut ser dis­tin­gida amb diver­sos pre­mis. El Conca valora “l’excel·lència de la seva tasca” i la seva con­tri­bució com a docent a la for­mació de tra­duc­tors. Udina ha agraït la dis­tinció, des­ta­cant que l’ofici “que se sol viure a l’ombra, només dar­re­ra­ment comença a ser reco­ne­gut”.

El cinquè guardó del Pre­mis Cul­tura d’aquest 2023 ha estat per al Fes­ti­val Eufònic de les arts sono­res, visu­als, digi­tal-per­for­ma­ti­ves de les Ter­res de l’Ebre, que aquest any arriba a la dot­zena edició a finals d’agost. El Conca en des­taca la “reei­xida” com­bi­nació d’inno­vació i tra­dició, “fomen­tada en les pro­pos­tes artísti­ques de tendències avançades” que es pro­gra­men en el fes­ti­val, prin­ci­pal­ment a La Ràpita, però també en d’altres muni­ci­pis pro­pers. El seu direc­tor, Vicenç Fil­bla, ha vol­gut rei­vin­di­car la feina cre­a­tiva “de la perifèria”, de lluny de les grans ciu­tats, i també dei­xar clar que les Ter­res de l’Ebre és molt més que el Delta.