Catalunya guanya un Premi en la Quadriennal de Praga
L’Institut del Teatre rep novament un guardó d’Art per a ‘Crop’, “la instal·lació més sensible”
En l’anterior edició, al 2019, van reconèixer una escenografia interactiva sobre protestes com l’‘1-0’
En la tercera presència de Catalunya a la Quadriennal de Praga, es recull novament un premi a la categoria de Països i regions. El veredicte de l’esdeveniment mundial més important sobre escenografia, que es programa cada quatre anys, s’ha fet públic aquest vespre, a Praga. El jurat ha reconegut el projecte Crop amb el Premi d’Art “a la instal·lació més sensible socialment”. La participació de Catalunya a la Quadriennal 2023 és una iniciativa de l’Institut del Teatre, coorganitzada amb l’Institut Ramon Llull.
El jurat ha reconegut la instal·lació de la delegació catalana per estar basada en una distòpia que té lloc en un teatre real, així com per l’ús de materials naturals i d’organismes vius. Una de les comissàries de la campanya catalana i docent de l’ESAD de l’Institut del Teatre, Marta Rafa, junt amb Carlota Ricart, membre de l’equip creador de Crop, han recollit el premi i han agraït als seus equips la seva “dedicació, perseverança i amor pel projecte”. Crop és una instal·lació que se situa en un futur més enllà del 2053 i que es desplega a partir de les restes d’indumentària i vestuari que queden de les vides i ficcions que han transitat els espais del Teatre Nacional de Catalunya (TNC) entre l’any 1996, any de la seva fundació, i el 2053, any on, per algun motiu que queda obert a l’especulació de cadascú, la vida d’aquest espai ha sofert una interrupció o forta transformació en la seva existència. L’artista Sara de Ubieta, que ha col·laborat amb l’equip de creadors de la instal·lació en el tractament dels teixits, va oferir el 9 de juny dos xerrades-taller a Praga per explicar els processos que s’han utilitzat per tractar els teixits.
És el segon cop que l’Institut del Teatre repica en el palmarès de Praga, un fet molt poc habitual, com insinuaven en la presentació d’ara fa uns dies a la premsa, a Barcelona. Al 2019, també en aquesta categoria, van rebre un premi per la millor instal·lació en la secció per Prospective Actions (Catalunya 2004-2018), creació de les escenògrafes Laura Clos Closca i Xesca Salvà, i els dramaturgs Marc Villanueva i Pau Masaló, tots ells graduats de l’Institut del Teatre. El jurat celebrava una escenografia de «sabotatge, d’acció política, revolució i protesta». La proposta tractava sis conflictes urbans succeïts entre el 2004 i el 2018 a Catalunya, com l’ocupació el 2004 de la Catedral de Barcelona per part d’immigrants sense papers, les accions per aturar el Parlament el 2011, el desallotjament de Can Vies el 2014 i el del banc expropiat el 2016, el referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre de 2017 i les manifestacions amb motiu de la sentència de la Manada.
La presència de Catalunya a la Quadriennal s’ha concretat també amb la instal·lació El cant de la Sibil·la, que s’ha presentat a la secció Estudiants. Es tracta de la proposta de Quim Palmada, Pol Roig i Mireia Sintes, alumnes de l’Escola Superior d’Art Dramàtic (ESAD) de l’Institut del Teatre.
La instal·lació és una interpretació lliure del cant litúrgic de la Sibil·la que cada solstici d’hivern profetitza la fi del món. La Sibil·la és una figura mitològica de l’antiga Grècia que evoluciona amb el cristianisme i arriba fins a l’actualitat.
D’altra banda, Catalunya també ha participat en la secció Fragments II de la Quadriennal de Praga, on s’exhibeixen maquetes, miniatures i tota mena de representacions tridimensionals a petita escala d’espectacles o projectes escènics. En concret, s’ha presentat la maqueta que l’escenògrafa Montse Amenós va construir per Patetisme il·lustrat, l’últim espectacle de Carles Santos.
