Aphex Twin i Bicep, energia i emoció

L’espera per veure Aphex Twin, as de la música electrònica experimental, en la primera jornada, divendres, del Sónar de Nit, es va fer notar. I és que el seu esperat espectacle va superar totes les expectatives. Amb els seus ritmes complexos i atmosfèrics, fusionant experimental amb ambient, drum and bass, i fins i tot algun toc d’uptempo, l’islandès va crear un món sonor únic que va hipnotitzar l’audiència. El públic es va deixar portar per les seves melodies intricades i els seus sons abstractes, immersos en una experiència sensorial que va desafiar tota convenció. L’espectacle de llums preparat a la sala Sonar Club va crear el maridatge perfecte, que va brindar als espectadors una experiència sensorial completament immersiva.

D’altra banda, Bicep, el duo nord-irlandèss conegut per la seva capacitat per fusionar l’electrònica amb melodies captivadores, va oferir un espectacle carregat d’energia i emocions. Les seves produccions originals, com ara el tema Glue, que va fer caure la llagrimeta a més d’un dels assistents, van fer vibrar la pista de ball de Fira Gran Via, mentre que els seus remixs van elevar l’esperit del públic i va fer que no parés de ballar. Amb cada batzegada del ritme, Bicep va crear una connexió única amb els assistents, transportant-los a un estat d’eufòria musical.

Peggy Gou va demostrar per què és una de les artistes més admirades de l’escena electrònica actual. Amb una selecció musical exquisida, va crear una atmosfera hipnòtica que va captivar tothom present. El públic es va deixar endur pels seus ritmes i melodies irresistibles, mentre ella irradiava carisma i energia des de l’escenari. La seva presència carismàtica va convertir l’espectacle en un viatge musical inoblidable, passant per temes com ara Starry Night o It Makes You Forget.

La nit no podia acabar de cap manera més intensa que amb la presència de Solomun. Amb el seu estil característic, que fusiona el techno amb melodies emotives, va transportar el públic a un estat d’èxtasi musical. El ritme contundent i els ecos hipnòtics van fer tremolar la pista de ball, mentre el públic ballava sense parar. La seva connexió amb l’audiència era palpable, creant una simbiosi perfecta entre l’artista i el públic.