Arquitectura

Una mostra analitza la influència del patrimoni en Domènech i Montaner

L’exposició es podrà veure des d’avui i durant tot l’estiu a la Casa Museu de l’arquitecte, a Canet de Mar

Una exposició a Canet de Mar analitza la influència del patrimoni antic català en l’obra de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner. La Casa Museu de Domènech i Montaner, a Canet de Mar, acull des d’aquest dijous i durant l’estiu l’exposició Domènech i Montaner, patrimoni mundial. A la recerca de l’art nacional perdut, produïda pel Departament de Cultura, amb el suport del Centre d’Estudis Lluís Domènech i Montaner (CEDIM) i l’Ajuntament de Canet.

L’exposició, que s’emmarca en l’Any Domènech i Montaner, que commemora el centenari de la mort de l’arquitecte, traça un itinerari visual per la seva obra arquitectònica, influïda pels estudis previs que l’arquitecte va fer sobre el patrimoni català dels segles anteriors.

Segons recull una informació d’Efe, l’exposició està estructurada en set àmbits, començant a la Renaixença i l’excursionisme científic, per revisitar el passat gloriós del territori amb la recuperació de temes històrics, que en el cas de Domènech va fomentar el descobriment del patrimoni medieval.

El segon espai s’endinsa en l’antiga Tarraconensis, fent referència als estudis que va fer de Tarraco i Barcino, on aflora el vessant d’arqueòleg de Domènech.

Ja en el tercer, emergeix la figura més medievalista de l’arquitecte, amb una incursió als monuments romànics i gòtics del país, que va visitar regularment, per localitzar i estudiar les construccions més singulars. En aquest espai es posa l’accent en els monuments més importants del període comtal, com són les esglésies romàniques de la vall de Boí o el monestir cistercenc de Poblet.

El recorregut desemboca en la projecció d’una nova arquitectura que integra tots els estils, anteriors a la seva època, en què s’havia fixat Domènech i Montaner, i a través de l’eclecticisme arriba a un nou art, el Modernisme català, un estil urbà, rupturista, liberal i dirigit a les noves classes econòmiques fabrils del país.

El Palau de la Música i l’Hospital de Santa Creu i Sant Pau, tots dos reconeguts Patrimoni Mundial per la UNESCO, són els seus grans projectes dins d’aquesta nova arquitectura.

Durant el recorregut expositiu es poden veure materials digitals sobre les esglésies romàniques de Boí i el Conjunt Monumental de Centcelles (Tarragonès), així com el vídeo de la projecció del mapping Taüll 1123.

Després del pas per Canet, l’exposició, d’entrada lliure, es desplaçarà per espais d’altres municipis, com ara el Pati de Jaume I de l’Ajuntament de Tarragona, per continuar a la Casa Navàs de Reus (Baix Camp), al Monestir de Poblet (Conca de Barberà), a l’església de Sant Joan de Boí (Alta Ribagorça) i el Recinte modernista de Sant Pau de Barcelona.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Ramon Coll
Arqueòleg. Autor d’ ‘El santuari ibèric de la cova de les Encantades del Montcabrer’

“La cova de les Encantades és l’únic santuari dels laietans”

PREMIÀ DE MAR
MÚSICA

Documenten les intèrprets no vocalistes de les formacions de ball dels anys 30

GIRONA

Un concurs de curtmetratges amb mòbil al festival de cinema de Blanes

blanes
patrimoni

Distinció europea per a l’Hort Petit del monestir Pedralbes

barcelona
llengua

Plataforma per la Llengua homenatjarà els seus socis en els onzens premis Martí Gasull

barcelona
PATRIMONI

Enllestida amb èxit la fosa de la nova campana ‘Carme’ de Mataró

MATARÓ
Crònica

Guillem Gisbert, la primera masurca

música

‘Eufòria’ torna al palau Sant Jordi el 30 de juny amb un doble concert

Barcelona
música

Lluís Figueras & The Demons estrena el videoclip de ‘Lagarto Lagarto’

girona