El Liceu amplia la seva cantera de creadors d’òpera

El Gran Tea­tre del Liceu té clar que cal reno­var tots els camps de l’òpera per garan­tir-ne la seva con­tinuïtat. Des del públic als com­po­si­tors. Aquest juliol es pro­grama la segona edició d’Òh!pera, en la que s’encar­rega la com­po­sició musi­cal, el lli­bret, la posada en escena i fins i tot el ves­tu­ari i l’esce­no­gra­fia a un equip que debu­ten en aquesta dis­ci­plina. Amb un pres­su­post de 350.000 euros s’ha pre­vist la inter­pre­tació de qua­tre microòperes de mitja hora de durada que es pro­gra­ma­ran el 5, 6 i 9 de juliol (en funció doble) amb un afo­ra­ment de 160 espec­ta­dors per funció.

Andreu Gallén (com­po­si­tor), Jordi Prat i Coll (lli­bre­tista) i Israel Solà col·labo­ren amb els alum­nes d’ESDAPC en l’òpera Nala, una peça que ima­gina una orgia homo­se­xual amb dro­gues que deli­mita la bui­dor dels seus pro­ta­go­nis­tes: “Estan afer­rats a la infància; no s’ado­nen que ja no són les mateix per­so­nes”, insi­nua el direc­tor.

Hi ha mons­tres que viuen per la seva curi­o­si­tat par­teix de la com­po­sició musi­cal gro­tesca, “d’ope­reta”, segons el propi músic Car­los de Cas­te­llar­nau, amb lli­bret de Mer­vat Alramli i Cris­tina Cubells (que també n’ès la direc­tora).A través d’un locu­tor de ràdio (“s’alterna la veu can­tada i par­lada”) es des­criu una escena deli­rant en què queda ben retra­tat el món del con­sum.

La direc­tora Bàrbara Mes­tanza s’estrena a l’òpera amb la par­ti­tura de Marian Márquez i lli­bret de Ari­adna Pas­tor: Filles del món. és un qua­dre en què es canta la no com­plaença a par­tir de la mort digna i el debat entre joven­tut i vellesa. L’acció se situa a la ciència ficció per par­lar d’aspec­tes trans­cen­den­tals.

Per últim, auto­ria musi­cal, lli­bret i direcció es con­fo­nen en la pro­posta de In the begin­ning everyt­hing was white amb Itziar Vilo­ria, Àlex Ten­tor i Jordi Oriol. El procés ha estat abso­lu­ta­ment horit­zon­tal en què cadascú ha assu­mit el seu rol però podent inter­ve­nir en els camps dels altres a par­tir d’una con­versa fluïda, en la que també han inter­vin­gut els alum­nes de l’IED. Sense un fil argu­men­tal con­cret, el viatge cir­cula per l’emoció, “ i l’esce­no­gra­fia ho explica”, argu­menta la repre­sen­tant de l’IED.

L’Oh! pera tindrà con­tinuïtat el curs vinent amb un cicle de tres òperes noves. S’hi sumarà a l’equip els alum­nes d’il·lumi­nació de l’Ins­ti­tut del Tea­tre per a com­ple­tar el qua­dre cre­a­tiu. Després d’aquesta pri­mera opor­tu­ni­tat, es mirarà d’ofe­rir l’alter­na­tiva a fer créixer el seu tre­ball fins a 50 minuts a alguns dels selec­ci­o­nats, “no serà més tard del 2025/26”, asse­gura el direc­tor artístic Víctor García de Gomar.

L’objec­tiu també és que aquesta experiència tin­gui major circuït, sigui en col·labo­ració amb altres tea­tres lírics euro­peus o bé ampli­ant fun­ci­ons amb altres fes­ti­vals. La tem­po­rada de la pandèmia, Òpera de But­xaca i el Gran Tea­tre del Liceu van pro­gra­mar una acció molt simi­lar amb el Sis solos soles, amb encàrrecs breus a sis com­po­si­tors. Es va pre­veure com a impàs a què s’acabés d’orques­trar el pro­grama de cre­ació propi Oh!pera del Liceu. Ara, algu­nes d’aques­tes com­po­si­ci­ons s’han pogut sen­tir a l’Ate­neu Bar­ce­lonès per la Mercè i també està pre­vist al Grec. El Liceu con­firma que hi haurà més col·labo­ra­ci­ons amb Òpera de But­xaca pròxima­ment.