Els contes de Cheever, novament en català

L’editorial Cal Carré publica El nedador, el conte més lloat de John Cheever (1912-1982), considerat el Txékhov nord-americà. El llibre inclou una segona narració llarga, La ràdio enorme, en tots dos casos amb una excel·lent traducció d’Esther Tallada. Fins ara, bona part de l’obra de Cheever havia estat traduïda al català per Jordi Martín Lloret.

El nedador, que sintetitza una novel·la curta prèvia, va ser publicat el 19 de juliol del 1964 a la revista The New Yorker, amb la qual Cheever va mantenir una fructífera relació professional. El mateix any va sortir en el recull de relats The Brigadier and the Golf Widow.

La trama entrelliga el realisme social de la classe mitjana nord-americana i un cert surrealisme amb una forta càrrega mítica i simbòlica. Entre els temes que aborda, hi ha la relació entre riquesa i felicitat, i la por d’afrontar el final de la joventut, el pas del temps, la pèrdua d’estatus econòmic i social, la complexitat de les relacions...

Cheever va néixer en el si d’una família benestant –el pare era un industrial del calçat– fins que a la dècada dels vint van ser empassats per la crisi i van perdre la fortuna. El pare va començar a beure massa –l’alcoholisme és un dels temes recurrents de Cheever– i la mare va obrir una botiga de regals, cosa que va ser humiliant per a la família. Tot plegat va marcar la visió del món que tenia l’escriptor, un mestre a mostrar l’Amèrica de la dècada dels cinquanta i seixanta, l’anomenat somni americà i el seu posterior desencís.

El protagonista d’El nedador és un home que travessa el comtat on viu, ple de cases unifamiliars amb piscina, nedant en aquelles que es troba en el camí cap a casa. Al llarg de la ruta, equipat només amb un banyador, anirà coincidint amb un ventall de personatges amb què mantindrà converses: una jove que havia fet de cangur de les seves filles i havia estat enamorada d’ell, un nen a qui ensenya a nedar en una piscina buida, una antiga amant, una família que té un moble de jardí que havia estat seu... La incomoditat que provoca i la que el va amarant creixen en cada etapa. Amb l’arribada de la posta de sol, el protagonista es va sentint més nostàlgic, sol i trist. Els motius, el lector els pot intuir al final d’aquesta emblemàtica obra.

Frank Perry es va fer càrrec de la direcció de l’adaptació cinematogràfica fins que, per culpa d’unes desavinences artístiques, va abandonar el projecte, que va reprendre i enllestir Sydney Pollack. El film es va estrenar el 1968, protagonitzat per Burt Lancaster.

A La ràdio enorme, un jove matrimoni descobreix que la ràdio nova capta les converses dels pisos veïns. La dona queda fascinada pels problemes dels altres i es pensa que així se solucionaran els seus. Amb uns personatges satisfets, una atmosfera plàcida i unes situacions en aparença superficials que a poc a poc es tornen asfixiants, Cheever, un cop més, sap captar la infelicitat de la societat nord-americana, no gaire allunyada de la nostra.

John Cheever va tenir tres fills de diferents relacions de parella mai prou estables. Era bisexual i l’homosexualitat va ser un altre dels temes de la seva narrativa, que suma cinc novel·les i vuit reculls de relats. Va rebre el Pulitzer el 1979. El 1982 va morir de càncer de ronyó.