Nou mesos i mig esperant la mort al seminari

Josep Turon i Mir, pagès i rama­der que tenia una vaque­ria i entre el 9 de setem­bre i el 21 d’octu­bre del 1937 va ser alcalde de Santa Coloma de Far­ners, va ser fet pre­so­ner al front, con­dem­nat a mort i tan­cat a la “nevera”, la dependència del semi­nari de Girona, recon­ver­tit en presó, on espe­rava l’exe­cució. Jut­jat el 21 de febrer del 1940, Turon va viure amb l’ai al cor fins al 13 de desem­bre d’aquell any, quan li van com­mu­tar la pena màxima per la de reclusió perpètua. Nou mesos i mig en què va man­te­nir cor­res­pondència clan­des­tina amb el seu com­pany Josep Alsina, amb qui es comu­ni­cava a través de papers de fumar, cone­guts com ràdios, escrits a lla­pis per les dues cares. Trenta-cinc car­tes que es van sal­var perquè Alsina, que era músic, les va treure de la presó entre les par­ti­tu­res de l’orques­tra, les va trans­criure amb dis­creció i les va ocul­tar en unes gol­fes, on van res­tar ama­ga­des. Vui­tanta anys després, el net de Turon, Josep Casa­dellà, les va recu­pe­rar. Aju­dat per la seva mare, Maria Turon, i amb la col·labo­ració de l’expre­si­dent de la Gene­ra­li­tat Joa­quim Torra i el suport de l’his­to­ri­a­dor colo­menc Miquel Bor­rell, ha inver­tit hores i més hores a trans­criure-les i con­ver­tir el tes­ti­mo­ni­atge de l’avi en un docu­ment impres­cin­di­ble per enten­dre com es vivia al penal o com els tan­cats a la “nevera” espe­ra­ven la “picada”, o sigui l’avís que els afu­se­lla­rien a la mati­nada següent. A més de mos­trar l’angoixa d’una per­sona que durant 291 dies sabia que el futur li pen­java d’un fil, en els tex­tos també es recu­llen esce­nes de vida quo­ti­di­ana, les ale­gries, les misèries i les rela­ci­ons entre uns homes i les famílies que, per sobre de les com­pli­ca­ci­ons deri­va­des de la situ­ació jurídica i per­so­nal, es van man­te­nir fidels a la soli­da­ri­tat. Cor­res­pondència clan­des­tina és, alhora, un trac­tat de reflexió i espe­rança. Un lli­bre que parla del pas­sat però que ens remet al pre­sent.