La gran festa major cosmopolita

“Des de fa 29 anys tanquem tots els concerts amb aquesta cançó i molt sovint la gent fa una línia de conga”, va dir China Forbes per introduir l’orgiàstica Brazil final. I una nit més es va formar una llarga conga amb gent de totes les edats agafada per la cintura i voltant alegrement per tot el recinte del Guíxols Arena, divendres a la nit inaugural del 61è Festival de la Porta Ferrada . Va ser una cloenda perfecta per al concert de Pink Martini en la seva primera visita al festival de Sant Feliu de Guíxols: Pink Martini, com les bicicletes, és per a l’estiu: el grup creat el 1994 per Thomas M. Lauderdale evoca els estius ideals que tots tenim al cap i que la gran majoria no hem viscut, per edat o per estatus. Aquells estius en elegant blanc i negre que hem idealitzat a través del cinema, de les Vacances a Roma d’Audrey Hepburb i Gregory Peck, de la imatge de Silvana Mangano cantant la políticament incorrecta però meravellosa El negro zumbón a la pel·lícula Anna. Aquesta va ser una de les primeres cançons del concert, interpretada per China i Timothy Nishimoto, just després que ella cantés el gran èxit atemporal de Pink Martini, aquell Sympathique que tothom coneix per la seva tornada: “Je ne veux pas travailler...”, com es va esforçar a presentar en un entranyable català llegit el simpàtic Lauderdale.

Durant uns cent minuts, aquesta sofisticada orquestra multicultural i poliglota ens va portar de viatge, en primera classe i amb còctels imaginaris, per diferents continents i tradicions sonores, en vint-i-dues cançons i etapes diferents, alternant sobretot les veus solistes de China i de la mexicana Edna Vázquez, que es van trobar soles en els bisos per cantar un apassionat Piensa en mí. Durant la gran festa major cosmopolita que va ser el concert de Pink Martini van sonar Amado mío, Bésame mucho i Qué será será, però també Tanti auguri de Raffaella Carrà, coneguda aquí com Hay que venir al sur, i ¿Por qué te vas?, de Jeanette, per cloure el concert abans dels bisos amb el clàssic afropop Pata Pata de Miriam Makeba. Gairebé tot pot entrar a l’univers de Pink Martini, definit pel bon gust i el virtuosisme.