Art

art

Visa pour l’Image: el fràgil equilibri del món

El fotoperiodisme encara existeix. I resisteix una tempesta perfecta provocada per velles i noves amenaces; entre aquestes darreres, la intel·ligència artificial com una perillosa eina de falsejament de les imatges que fa passar per autèntiques. “Cada vegada és més imprescindible la informació contrastada del món real”, sosté Jean-François Leroy, el director del festival Visa pour l’Image, que ja té a punt la programació d’una nova edició, la 35a, que se celebrarà del 2 al 17 de setembre a Perpinyà.

La presència dels millors professionals i els 200.000 visitants i 22.000 escolars que rep l’esdeveniment han entronitzat la ciutat de la Catalunya de domini francès en la capital del fotoperiodisme. Exposicions (aquest any, 25), projeccions, debats i premis formen el programa, que es desplega en edificis històrics de Perpinyà com el convent dels Mínims i l’església dels Dominics.

La dura i crua realitat del món posa, any rere any, el segell al Visa pour l’Image. En aquesta edició, la crisi climàtica regnarà en mitja dotzena de mostres, com en la de Sandra Mehl, que revelarà els efectes del descontrol de les temperatures a l’illa de Jean Charles, situada al sud-est de Louisiana: l’augment del nivell del mar ja li ha arrabassat el 98% de la superfície.

La guerra a Ucraïna també tindrà una visibilitat preeminent amb projectes de fotoreporters que han trepitjat el terreny dels dos bàndols enfrontats, com ara Dimitar Dilkoff. Treure la càmera al lloc precís on passen els conflictes té uns enormes riscos per als professionals de la imatge, però és l’única garantia de veracitat per a la societat que vol estar ben informada.

Més estímuls visuals per pensar-nos i per repensar-nos. Ebrahim Noroozi descobrirà la vida de les dones a l’Afganistan dels talibans. Darcy Padilla mostrarà la pobresa al mal anomenat primer món, a Califòrnia. Sense moure’ns del país dels somnis fake, Mark Peterson furgarà en l’auge de l’extrema dreta i Stephanie Sinclair en la salut de les dones després de la derogació de la llei de l’avortament. Els immigrants que travessen mars mortals també tindran veu gràcies al treball del fotògraf Michael Bunel. El món real.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Les setenes jornades Transversal se sumen al centenari de la mort d’Àngel Guimerà

el vendrell

L'art català desaparegut

Barcelona

Veu arrossegada del carrer

Barcelona
Ryûsuke Hamaguchi
Director de cinema

“Cada generació deixa els problemes per a la següent”

Barcelona
Ferran Palau
El músic de Collbató presenta disc i curtmetratge

“Sense idees boges, el país, culturalment, no avançaria”

Barcelona
Art

Patricio Reig indaga a La Mercè en la dialèctica de la mirada

Girona
Crítica

Passió per l’òpera

Crítica

L’humanisme que defensa la naturalesa

“Vosaltres, els catalans”