‘Obitus per subitum?’ No pas!

Tot va començar en aquell quartet minúscul situat sota les escales d’una casa del

comtat de Surrey, ubicada al carrer Privet número 4, on un jove orfe amb una cicatriu al front descobreix, gràcies a l’arribada d’una òliba blanca que li fa entrega d’una carta, que no només un altre món és possible lluny de la grisor quotidiana a casa dels oncles, sinó que se li ha amagat que és fill de mags i que està destinat a estudiar al col·legi Hogwarts de màgia i bruixeria, una institució prestigiosa, situada en un univers paral·lel ubicat a les muntanyes d’Escòcia, a la qual els muggles –aquells que no tenim ni una gota de sang bruixa a les venes– no som admesos.

Des de la seva publicació l’any 1997, la saga de Harry Potter s’ha convertit en un fenomen editorial que ha anat sumant milions de lectors arreu del món. L’any 1999, Empúries publicava en català el llibre Harry Potter i la pedra filosofal, el primer amb què va començar tot i que ha donat origen a una àmplia col·lecció que no para de créixer, més enllà de les set novel·les de la saga. Des de llavors, les aventures fantàstiques d’en Harry, en Ron i l’Ermione han acumulat un milió de lectors només en català.

Per començar a celebrar aquests vint-i-cinc anys de màgia, la mateixa editorial Empúries ha publicat una edició de col·leccionista d’aquella primera novel·la, una edició que rescata els records dels fans que evoquen l’emoció del primer viatge d’en Harry i amb la intenció d’introduir nous lectors a la inoblidable història del nen que va sobreviure.

Amb grans i petits embadalits amb els llibres de J.K. Rowling, cal destacar que hi ha una generació aleshores adolescent per la qual aquest llibre va ser una porta d’entrada a la lectura, una iniciació de gran valor a la seva formació en el gaudi lector. Així mateix, les pel·lícules produïdes per Warner a partir dels llibres, la primera de les quals es va estrenar el 2001, també van contribuir a popularitzar enormement un fenomen que ha retroalimentat la saga a els dos nivells, el cinematogràfic i literari.

I això, com bé se sap, el manuscrit del primer llibre de la saga va ser rebutjat per més d’una desena d’editorials, que no van veure el potencial de la proposta. Va ser un segell petit de Londres, Bloomsbury Publishing, que va decidir apostar per una autora que va haver d’escriure bona part del relat en pubs d’Edimburg per estalviar en calefacció. Tampoc és que l’èxit va venir sol, van caldre mesos, bones crítiques i una portada a la revista influent Time perquè esclatés el fenomen i que Rowling es convertís en la ciutadana britànica més rica.

A casa nostra, com va succeir molts anys abans amb El senyor dels anells, l’univers Harry Potter va esdevenir una referència per a la literatura juvenil i fantàstica, com també ho va ser la seva traducció. I si per Tolkien, Francesc Parcerisas en va ser el pilar, en aquest cas cal destacar la tasca de la traductora Laura Escorihuela. No va tenir una feina gens fàcil, traslladar els jocs de paraules, les bromes i les al·literacions de la llengua original al català, així com adaptar els noms originals de molts personatges, com els nostrats Ben Babau (Peter Pettigrew), la Gemma Gemec (Moaning Myrtle) o el fantasma Nick-de-poc-sense-cap (Nicholas Mimsy-Porpington). O què dir dels encanteris, aquí molts d’ells llatinitzats i convertint el letal Avada Kedavra en el ja mític Obitus per Subutim. És clar que gràcies a contribucions com aquesta podem dir sense por que la saga és profilàctica a encanteris de la mort sobtada com aquest, i que tenim Harry Potter per molts anys més.