Enlace, fàbrica d’art a l’Empordà

Quan l’estiu passat va inaugurar la primera exposició del novíssim espai que Enlace Art Progress acabava d’obrir a Serra de Daró (carrer de Riells, 2), Toni Álvarez de Arana, el seu director artístic, va anunciar que el propòsit era convertir-lo en “una mena de fàbrica artística al mig de l’Empordà”, amb tallers per als artistes i una potent programació expositiva durant tot l’any que connectés els creadors que treballen a la comarca amb grans noms internacionals. Toni Álvarez és un entusiasta del seu ofici, però mai no exagera. Enlace, propietat d’un equip argentí que gestiona una important foneria artística, està situat en una nau industrial reformada just a l’entrada de Serra de Daró, amb vistes a la fabulosa plana empordanesa i a la petita església del cementiri, flanquejada per dues palmeres que juguen a emular els plomalls esborrifats amb què Hiroshi Kitamura corona algunes de les seves escultures fetes amb arrels de bambú. És en efecte un espai espectacular i insòlit en l’actual panorama artístic: serveix alhora de galeria, de taller (Lluís Lleó instal·larà el seu a la nau del costat, incorporada al projecte), de laboratori creatiu, i d’espai d’intercanvi internacional i de documentació. Enumerats així, amb la fredor d’un informe d’usos, fan molt menys efecte que si et prens la molèstia d’arribar al lloc, entrar-hi i rendir-te a la calidesa d’un projecte en realitat mastodòntic que encara està expandint-se: queda pendent habilitar-hi una botiga, el magatzem i crear-hi zones per a estudis. “Aquí els artistes poden treballar en formats molt més grans dels que permet una sala d’exposicions convencional”, confirma Toni Álvarez, que reserva sempre un espai per als creadors de “quilòmetre zero”, aquest centenar d’artistes disseminats per l’Empordà que ha documentat en dues antològiques a Can Mario, de la Fundació Vila Casas a Palafrugell, i que assegura que “dialoguen de tu a tu” amb qualsevol dels grans noms internacionals que també programen, perquè “aquí hi ha una vitalitat i qualitat impressionants” que, al seu parer, “ja han desplaçat Barcelona com a centre artístic de referència”.

És així com Xavier Escribà, Javier Garcés, Pep Camps, Manolo Sierra, Eudald de Juana o Narcís Gironell es posen en relació sense complexos amb Alexis Minkiewicz, Guy Ferrer, Juan de Andrés, Anthony Caro, Naum Knop o Manolo Millares. Essències, l’actual exposició, de fet, confronta les pintures de la berlinesa Silvia Horning, de qui Juan Bofill ha arribat a dir que és l’artista amb el millor domini cromàtic després de Rothko, amb les de la bisbalenca Maria Mercader, que dona als seus blaus i daurats una profunditat còsmica; les escultures del japonès instal·lat a Camallera Hiroshi Kitamura, que treballa amb escorces, arrels i troncs de rebuig, i la pintura escultòrica de Maria Boneo, nascuda a Belgrad i establerta a Buenos Aires. No hi ha cap conflicte entre ells, excepte per decidir quina de les seves obres et fascina més. Ho afavoreix l’amplitud de l’espai, organitzat en àmbits compartimentats amb plafons mòbils, en els quals no es comet mai el pecat de saturar el visitant amb una acumulació firaire dels dons de cada artista. “Triem només les peces necessàries perquè llueixin, perquè rebin la llum que mereixen i perquè puguis percebre el silenci entre cada una d’elles”, explica Álvarez, que ja té al cap la programació sencera fins al 2024, en la qual hi haurà espai per als conceptuals Pere Noguera, Pep Aymerich i Toni Giró (“un conceptual viscut”, aclareix), Àlex Pallí i Tània Font, i està pendent de confirmar l’exposició d’un destacat artista cinètic. Cada temporada es reservarà el Nadal per a una col·lectiva que afavoreixi el col·leccionisme (les peces van des de 400 euros en amunt) i es donarà protagonisme a la fotografia. La primera serà la pròxima tardor, amb una presència d’altura: Alberto García Alix, acompanyat del provocatiu Kuli Keller, fotògraf murcià impulsor de la movida de la Mar Menor; el refinat Michel Dunev, que havia gestionat la seva pròpia galeria a Torroella de Montgrí, i Clarie Cayla, que hi aportarà la delicadesa de les veladures que queden dels records.