Michela Murgia, escriptora i activista sarda

L’escriptora i activista Michela Murgia va morir dijous passat, a l’edat de 51 anys, a causa d’un càncer de ronyó terminal, segons ha informat l’editorial Mondadori.

Nascuda a Cabras (Sardenya) el 1972, va iniciar-se en estudis teològics i les seves primeres feines van ser de comercial, d’assessora fiscal, portera de nit i fins i tot de telefonista per a una multinacional d’aspiradores. Aquesta darrera feina la va empènyer a obrir un blog anònim on relatava les experiències laborals que vivia i d’on va sorgir el seu primer llibre Il mondo deve sapere. Romanzo tragicomico di una telefonista precaria. La novel·la va ser duta al teatre per David Emmer i també va servir de base inspiradora per a la pel·lícula Tutta la vita davanti, de Paolo Virzi. Arran d’aquest èxit, Murgia va continuar publicant noves novel·les. L’acabadora (2009) va ser la que li va portar més èxit i amb què va obtenir diversos premis literaris.

Era columnista per a diferents mitjans, i tant a través dels seus escrits com des de les seves xarxes socials i també des de les diverses entrevistes que li havien fet, Murgia sempre s’havia identificat com a feminista, d’esquerres, antifeixista i a favor del dret a l’autodeterminació del poble sard. De fet, el 2014, va provar de presentar-se a la presidència del seu país, però no ho va aconseguir, i en una entrevista al Corriere della Sera, quan ja tan sols li quedaven mesos de vida, va expressar que esperava resistir prou per morir-se quan la ultradretana Girorgia Meloni hagués deixat de ser la primera ministra d’Itàlia.

Un altre dels seus llibres més populars va ser Instruccions per fer-se feixista (2018), del qual l’any passat, a casa nostra, el dramaturg Sergi Pompermayer, juntament amb l’actriu Mercè Arànega, van fer una versió teatralitzada.