El Milano Jazz Club, a punt de tancar

Poc després que se’ns comuniqui que Rita Payés, jove cantant i trombonista de Vilassar, participa, junt amb estrelles com ara Lana del Rey i Lil Wayne, en el nou disc de l’aclamadíssim Jon Batiste, ens arriba la notícia que el Milano Jazz Club de la Ronda Universitat de Barcelona (soterrani on Payés, com la immensa majoria de músics de jazz de l’escena local, deu haver après més d’una cosa) té els dies comptats i, d’aquí a poques setmanes, cedirà el seu privilegiat espai a un restaurant –si volem dir-ne així– de menjar ràpid –un més– italià.

Sigui el que sigui allò en què alguns volen convertir el centre de la ciutat, ho està arrasant tot i, aquesta vegada, li ha tocat el rebre a un espai que, en la Barcelona dels grans festivals, ha hagut de tenir un paper molt més fonamental que el d’un simple club de jazz o un lloc on assaborir bons còctels: el paper de ser un dels poquíssims fils on els músics de jazz de la ciutat i rodalia, que en són molts i d’un nivell extraordinari, es poden agafar. “El més gran miracle jazzístic de la ciutat”, el definia, ahir, el crític Carlos Pérez Cruz, impulsor del pòdcast Club de Jazz.

Guim Cifré, responsable del Milano junt amb Clara Conill des de fa quatre anys, ens confirma la mala notícia. El negoci rutlla. Als concerts cada vegada hi va gent. El del Milano és un nom que cada vegada apareix més en les converses jazzístiques a la ciutat. Però, per un seguit de circumstàncies, el propietari del negoci, que ho és també de la històrica cafeteria Bracafé de la part de dalt de local, tenia la necessitat de traspassar-lo. Cifré i Conill, amb molts esforços, es van oferir per assumir el traspàs. Però una trattoria ha entrat en escena i, negociant-ho amb la propietària de l’espai, ha aconseguit que el que, en un petit oasi a escassos metres de plaça Catalunya, eren dirty milanos i magnífics solos de trompeta, esdevinguin plats de pasta i forns de pizza en un futur immediat.

El Milano jazz Club, al número 35 de la Ronda, té la programació anunciada fins al 30 de setembre, amb noms com els de Susana Sheiman amb Toni Solà, Cece Giannotti, Liba Villavecchia, Ignasi Terraza & Antonio Serrano, Myriam Swanson, el quartet del saxofonista britànic Alex Hitchcock i el quintet del també saxofonista holandès Ben van den Dungen. Amb un acord tancat, ja, per als permisos d’obres, Cifré admet, però, que no té clar si tots aquests concerts es podran realitzar.

El Milano Jazz Club, doncs, té els dies comptats. L’escena del jazz i el blues de Barcelona queda més afeblida del que ja estava i, com sol passar quan, a la ciutat, es produeixen episodis tan nefastos com aquest, ressonen les experiències de ciutats d’Europa on les administracions, conscients del valor cultural que representen aquests espais, han entrat en escena per evitar catàstrofes com la que, si no hi ha un gir de guió, acabarà succeint en aquest petit racó d’una Barcelona que torna a demostrar no haver après res d’errors passats.