Art

cultura

Mor la historiadora de l’art Montserrat Galí

Filla d’exiliats, es va especialitzar en l’estudi de catalans actius a Mèxic

La historiadora de l’art catalanomexicana Montserrat Galí Boadella ha mort als 76 anys a la ciutat mexicana de Puebla, on residia des de feia tres dècades i en va ser una gran defensora del seu patrimoni cultural. Nascuda el 1947 a Ciutat de Mèxic, era filla de l’escriptor Raimon Galí Herrera (1917-2005) i neta del pedagog i historiador Alexandre Galí Coll (1886-1969), que en acabar la Guerra Civil espanyola s’exiliaren.

Tal com recull el Diccionari d’historiadors de l’art català, valencià i balear (DHAC) de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), Montserrat Galí era historiadora de l’art per la Universitat de Barcelona i la Universitat de Zagreb i va obtenir el doctorat a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM) amb un treball sobre la introducció del romanticisme a Mèxic. Paral·lelament, va estudiar música a Barcelona i Munic. Professora d’història de l’art a les principals universitats de Mèxic, fou directora del Museu Universitari del Chopo de la UNAM (1989-1994).

Els temes de les seves recerques abasten els segles XVII al XIX, amb èmfasi en els estudis sobre la regió de Puebla-Tlaxcala. En aquest àmbit, va publicar vuit llibres. Va ser presidenta de l’Associació de Catalanistes d’Amèrica Llatina (ACAL) del 2012 al 2015 i organitzadora del Primer Congrés Internacional de l’ACAL (Puebla, 2015).

Es va interessar pel gravat popular i va treballar aquest tema tant a Catalunya com a Mèxic. Com a historiadora de l’art en l’àmbit de l’art català, es va especialitzar en la recerca de catalans actius a Mèxic. Durant el període virregnal va localitzar un escultor català a Puebla, Diego de Folch. També va estudiar el canonge Ignacio Antonio Domènech, autor intel·lectual del tabernacle de la catedral de Puebla, obra magna del neoclassicisme mexicà.

A més, va publicar un treball de caràcter general sobre l’activitat d’artistes catalans a Mèxic després de la independència. Pel que fa als estudis del segle XIX mexicà, especialment del període romàntic, va investigar dos personatges desconeguts a Catalunya. El primer, el figuerenc Narcís Bassols Soriano, guitarrista, a Mèxic va ser editor i impressor. El segon, el barceloní Rafael de Rafael, va desenvolupar una activitat més curta a Mèxic però d’una gran intensitat en molts àmbits, com a gravador, litògraf i editor, i sobretot com a crític d’art.

Com a comissària, es va encarregar de nombroses exposicions d’art mexicà i també dedicades a l’art català, com Luis G. Jordá, un músico catalán en el México del Porfiriato.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

MÚSICA

Borja Penalba, sol i amb els ulls oberts

BARCELONA

Llums i ombres de Pau Carrió

BARCELONA
circ

Els triples trapezis de The Flying González, grans triomfadors del 12è Festival del Circ de Girona

girona
música

Maria del Mar Bonet ajorna els concerts a Lladó i Amer per problemes de salut

amer
novetat editorial

Carles Duarte presenta dos nous llibres de poemes

Barcelona
TEATRE

Q-Ars Teatre reforça la rebel·lió de Virginia Woolf a ‘Llums, llums, llums’

BARCELONA
cultura

Un nou Born (i ja en van uns quants)

barcelona
novetat editorial

Quim Torra reivindica el cavaller Sant Jordi

Barcelona
subhasta

L’exmodel Pattie Boyd subhastarà les cartes d’amor de Harrison i Clapton

Barcelona