Els neandertals catalans

Una de les troballes arqueològiques més sonades dels darrers temps no s’ha fet en cap jaciment sinó dins d’unes caixes amagades als magatzems del Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC). Ningú sospitava que guardaven el conjunt de restes òssies neandertals més important del país i un dels més rellevants de la península Ibèrica, procedents de la cova Simanya del parc natural de Sant Llorenç del Munt i de l’Obac. L’estrany però al cap i a la fi extraordinari descobriment s’acaba d’anunciar a la comunitat científica internacional en un article publicat a la prestigiosa revista Frontiers in Earth Science.

Es tracta de 54 fragments, de més de 50.000 anys, d’un mínim de tres individus, un adult, probablement de sexe femení, un adolescent i un nen. Dins les misterioses caixes de les reserves del museu, n’hi havia 53, d’ossos, amb un concís informe signat per la persona, avui ja morta, que els havia desenterrat a finals dels anys setanta, un aficionat o, en terminologia actual, un pirata. En els papers constava el lloc de l’excavació clandestina, l’emblemàtica cavitat de més de 300 metres de recorregut de la muntanya vallesana, i fins i tot un mapa del tresor, però que acabaria sent inútil per localitzar el punt exacte. Els materials arqueològics d’aquest intrús van ingressar a les col·leccions de la Generalitat a mitjan anys vuitanta, però no se’n va fer cap cas. 

Fins que en plena pandèmia va cridar l’atenció a un equip d’investigadors del Seminari d’Estudis i Investigacions Prehistòriques de la Universitat de Barcelona (SERP-UB), de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA) i del Museo Nacional de Ciencias Naturales-Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Ells els han redescobert i, el més transcendent, els han identificat. Quan van tenir la certesa del valor del contingut de les caixes, van activar una campanya d’excavacions a Simanya, amb un resultat que va ser el que va fer encaixar les peces del puzle. En una galeria a 70 metres de l’entrada del cau, en un espai fosc i molt estret, hi van trobar un queixal del seny que correspon a l’individu que creuen que tenia 12 anys. La resta número 54 que completa el tresor.

D’aquest mateix neandertal, a la caixa hi havia una altra peça dental. De l’infant, d’uns vuit anys, una falange i una vèrtebra. L’individu més ben representat, però, és la dona adulta, que mesurava 154 centímetres, amb parts dels dos peus i dels dos braços, inclosa una mà pràcticament completa, la mandíbula i vuit dents, tot i que els experts no descarten que algunes puguin pertànyer a un quart individu.

Per a Juan Ignacio Morales, codirector de l’excavació juntament amb Antonio Rosas i Artur Cebrià (aquest, el veritable descobridor de les caixes), la recerca ha servit per constatar que “grups neandertals van fer servir Simanya com a campament”, tal com confirmen els rastres que hi han trobat, que evidencien que hi feien foc, caçaven i hi fabricaven eines de pedra. Morales hi afegeix que la cova va ser també refugi d’hibernació de grans carnívors, com l’os bru, l’os de les cavernes i la pantera.

Una frustració va ser que no es va poder extreure ADN dels fòssils. Antonio Rosas explica que l’anàlisi, doncs, s’ha centrat en les característiques anatòmiques. Formes, mides i posicions d’ossos constaten “sens dubte” que són neandertals. Rosas avança que aquest conjunt serà clau per investigar “la seva relació genètica amb altres neandertals de la Catalunya central”, els que ocuparen les coves del Toll de Moià, l’Abric Romaní de Capellades o la cova Gran de Collbató. Catalunya, sosté l’expert, era “un corredor” de les poblacions neandertals que es van estendre fins a la Sibèria. A Atapuerca s’han localitzat les restes més antigues del llinatge neandertal, però és que alhora també es tenen indicis que la península Ibèrica va ser el territori on van viure els últims residus de neandertals abans de la seva extinció, de la qual no se saben els motius de com i on es va originar. “Les restes de la cova Simanya ajudaran a esclarir el paper que ha tingut la península Ibèrica en la complexa història evolutiva dels neandertals”, rebla Rosas.

Josep Maria Fullola, director del SERP-UB, avisa que els treballs, tant sobre el terreny com al laboratori, continuen i encara poden donar més sorpreses. Per exemple, també es faran intervencions en coves properes, com la del Triangle i la de la Canal. El lament principal de Fullola és que per culpa de l’excavació amateur dels anys setanta es desconeix el context original de la troballa. Si l’actuació l’hagués fet un professional, es tindrien més dades dels motius pels quals aquests tres cadàvers (d’una família?) van anar a raure al fons de la caverna. 

“És una gran notícia per a l’arqueologia catalana i internacional”, ha remarcat el director del MAC, Jusèp Boya, que agraeix que el “regal” hagi coincidit amb un moment en què el museu està a punt d’activar “una transformació radical de la seva museografia”. S’iniciarà amb les col·leccions romanes i, tot seguit, s’afrontaran les prehistòriques. Els nous habitants neandertals hi tindran un espai privilegiat i faran companyia al fins ara únic testimoni d’aquesta espècie que exhibia el MAC, una mandíbula infantil procedent de la cova del Gegant de Sitges.