La llum de la ‘bossa nova’ i la foscor
La bossa nova va exercir des del seu epicentre, el Rio de Janeiro dels anys cinquanta, una gran influència en la música d’arreu del món. Fernando Trueba, gran aficionat a la música, va descobrir fa vint anys la tràgica història de Tenório Júnior, un pianista de bossa nova que va desaparèixer a Buenos Aires el 1976, als inicis de la dictadura militar, quan estava de gira amb Vinícius de Moraes. Durant més de vint anys ha estat investigant la seva història, que avui arriba al cinema amb Dispararon al pianista . Tretze anys després de l’èxit de Chico y Rita, impregnada per la música cubana, el cineasta Fernando Trueba i el dissenyador Javier Mariscal codirigeixen aquest documental animat que s’ha presentat al recent Festival de Sant Sebastià. Jeff, un periodista nord-americà amb la veu de Jeff Goldblum, és l’àlter ego de Trueba que investiga què se’n va fer, de Tenório Júnior.
La llum i els colors de Río de Janeiro, dibuixats per Javier Mariscal, i la música brasilera impregnen una pel·lícula que té també algunes escenes plenes d’ombres. Amb la llibertat creativa que ofereix l’animació, Mariscal i Trueba entren, fins i tot, a la tristament famosa Escola de Mecànica de l’Armada, centre de tortures i assassinats de la dictadura argentina. “No podies deixar això fora –va comentar Trueba en una entrevista a El Punt Avui–. És el destí tràgic que li va tocar viure a aquest home. Hem relatat un xoc de trens entre la bellesa i l’art i la violència i la barbàrie. M’imagino que a un poeta o un pintor ucraïnès no cal que li ho expliquis, ho viu diàriament. Està molt present en la pel·lícula i n’és part. Segurament, a més de la música, és una de les coses que em mouen a fer-la.”
