La coreografia ‘Jessica and me’ avança cap al teatre

La balla­rina Cris­ti­ana Mor­ganti es rei­vin­dica com una artista pròpia. Tot i que sem­pre la vin­cu­len a la tra­jectòria de Pina Bausch a la Tanzt­he­a­ter de Wup­per­tal, ha anat enfor­tint la seva tra­jectòria per­so­nal amb uns mun­tat­ges que van allu­nyant-se de la icona de la dansa tea­tre. Avui, al Canal de Salt, dins del Tem­po­rada Alta, pre­senta Jes­sica and me, una irònica reflexió sobre la seva dua­li­tat de per­sona i balla­rina.

Aquesta és la ter­cera vegada que el fes­ti­val de tar­dor de Cata­lu­nya con­vida la balla­rina ita­li­ana. Després de Moving with Pina (2028) i Behind the light (2022), ara plan­teja una acció entre el movi­ment i la paraula.

Per a Mor­ganti, un espec­ta­cle és com una guia estricta sobre els plans de tre­ball a seguir que s’ha de desa­ten­dre quan arriba la ins­pi­ració i aquesta pro­posa una alter­na­tiva. Per això, l’actriu pre­gunta ober­ta­ment al públic: “Vols que balli o vols que parli?” Ara, és ella mateixa la que refle­xi­ona sobre la relació del seu cos i l’art de la dansa. Es pre­gunta què sig­ni­fica “ser a l’esce­nari” i exa­mina la dis­tinció entre “l’altre” i “el jo” que el tea­tre crea. Hi ha el jo inte­rior(me) i l’alter ego (Jes­sica). I la dua­li­tat entre el car­rer i l’escena.