Cinema

EMMA FERNÁNDEZ

PRESIDENTA DE LA FEDERACIÓ CATALANA DE CINECLUBS

“Els cineclubs són l’alternativa”

Les projeccions als cineclubs el 2022 han crescut un 23% i han superat els 100.000 espectadors

Gairebé un 27% dels films són en català i n’hi ha molts de producció catalana

Fem versió catalana sempre que es pot, i VO, però ja depèn de la distribució

És cineclubista de tota la vida. Ara pertany al Cineclub Barcelona Espai de Cinema, però té una llarga experiència en la pertinença a un cineclub. Emma Fernández és la presidenta de la Federació Catalana de Cineclubs des del 3 de juny passat. Acaben de publicar les dades del 2022, i han lliurat els premis Nunes 2023. Fernández treballa al departament de difusió de la Filmoteca de Catalunya.

Tot el nucli principal de la junta de la FCC el formeu dones.
No va ser una cosa premeditada, però sí volguda. Quan em van proposar ser-ne la presidenta, va coincidir que les persones que vaig creure més adients per acompanyar-me eren dones, tant la vicepresidenta com la tresorera, així com la secretària –en aquest cas l’acompanya un noi–. Érem un equip molt engrescador, i amb aquesta idea de donar una perspectiva de gènere, que és una de les raons per les quals vaig aspirar a la presidència.
Quan li va sorgir l’estima pel cineclubisme?
Des de principis dels noranta, o fins i tot més enrere, sempre he format part del món cineclubista. He estat lligada a la federació des del 2003, però abans havia col·laborat des del cineclub Fritz Lang de la UAB, que és el meu cineclub de capçalera, amb el qual vaig començar.
Què és ser cineclubista?
Catalunya és el país de l’associacionisme per excel·lència. Pertànyer a un cineclub respon a la necessitat de la societat civil de trobar-se per veure cinema de qualitat i per compartir d’una manera horitzontal en què tothom té la mateixa veu a l’hora de parlar de cinema. Volem fugir d’allò d’establir càtedra. Això ara, perquè en la història del cineclubisme s’han viscut etapes de tota mena; per exemple, alguns cineclubs durant la dictadura van néixer en la clandestinitat, per reivindicar, de caire molt polític, i en canvi ara hi ha una necessitat més cultural. Les ciutats més petites estan perdent els cinemes; aquesta és una alternativa, i és un cinema que escullen ells. Una de les gràcies del cineclubisme és que es reuneixen i programen pensant en el seu públic. Un espai per compartir, d’aprenentatge i de formació.
Quants cineclubs hi ha a Catalunya?
No en sabem el nombre exacte, però de federats n’hi ha al voltant de 61, dos dels quals són fora de Catalunya, com el casal català de Quito, a l’Equador, que s’ha incorporat aquest 2023. I després també tenim el 39 Escalons de Manacor –de fet, la vicepresidenta de la federació, Mireia Iniesta, en forma part–. També en tenim a Andorra, a Alacant... Tot el territori de parla catalana hi està representat. Una de les assignatures pendents és acabar de conèixer el mapa dels cineclubs no federats.
Les dades del 2022 són positives. S’ha arribat a les 1.844 sessions, un 23% més que l’any anterior, i s’han superat per primer cop els 100.000 espectadors en un any.
Estem molt contents, superoptimistes, perquè realment teníem por de la capacitat de recuperació després de la pandèmia, que ha passat factura a tothom i als cineclubs, també. Les xifres del 2022 són al·lucinants respecte als anys anteriors. Evidencien que la gent té interès a sortir i compartir, i a fer activitats culturals compartides. No es queda només amb la pantalla de l’ordinador o les plataformes. També fem activitat en línia arran de la pandèmia, però hem notat molt les ganes. Tenim moltes consultes per crear nous cineclubs.
Quins reptes teniu com a federació?
Que els cineclubs puguin recuperar projeccions i que no ens quedem en el sostre de 60 cineclubs. Volem engrescar tothom i donar-hi visibilitat, sobretot de cara als polítics: que vegin que els més de 104.400 espectadors, d’acord amb els 37 cineclubs que han donat les dades, és un nombre important. I buscar projectes des de la perspectiva de gènere.
De què us sentiu més satisfets?
Que hi hagi 57 espectadors de mitjana als cineclubs vol dir que no en tenen prou veient una pel·lícula sols a casa. Els cineclubs han fet una tasca de fidelització amb els seus cineclubistes. Continua existint la necessitat d’intercanviar impressions. Estàvem preocupats per la supervivència dels cineclubs perquè cadascú rep els diners d’on pot i no pas perquè el públic tornés. Jo quan vaig veure les xifres no m’ho podia creure. És un increment del 52% dels espectadors respecte al 2021. La recuperació és absoluta.
Què aporten els cineclubs?
Els cineclubs fem versió catalana, versió original VO, sempre que es pot, perquè això depèn molt de la distribució. S’hi veu cinema català, espanyol, en versió original i les produccions catalanes. El percentatge de cinema en català és un 27%, i el de producció catalana, un 18%, puja per sobre de les pantalles comercials.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Novel·la Gràfica

Jaime Martín i les trementinaires del Pirineu

Barcelona
Blaumut
Grup barceloní de pop, acaba de publicar el ‘Capítol 1’ del seu nou disc, ‘Abisme’

“Ara hi ha un consum excessiu de tot, sense gaudir de res”

Barcelona
girona

Torna ‘La consueta de sant Jordi’

girona
MÚSICA

La Franz Schubert Filharmonia presenta la nova temporada

BARCELONA
Crítica

Un guant

guardó

Gemma Lienas rep el Premi Cedro per la defensa dels drets d’autor

madrid
cinema

BCN Film Fest premia ‘El destino de Maya’

barcelona
Cultura

Mor Helen Vendler, crítica de gran influència

TEATRE

El Maldà canta Pau Riba i Malvido interpel·lant els joves

BARCELONA