Les mosques i la seva passió pels francesos

La pri­mera actu­ació de les mos­ques de sant Narcís, el símbol indis­cu­ti­ble de la ciu­tat, va tenir lloc la pri­ma­vera del 1285, quan el rei Pere, aban­do­nat de gai­rebé tot­hom, va deci­dir defen­sar-se a Girona arran de les enves­ti­des de Felip l’Ardit, rei de França. La ciu­tat va deci­dir capi­tu­lar sense lluita, però les tro­pes fran­ce­ses, una vegada a dins, es varen com­por­tar d’una manera igno­mi­ni­osa, pro­fa­nant final­ment el cos de sant Narcís. Això va ser la gota que va fer ves­sar el vas de la paciència del sant. Del seu cos varen començar a sor­tir mos­ques gegants que es varen posar a mos­se­gar tant els sol­dats fran­ce­sos com els seus cavalls, i els van por­tar a la mort. Aquest fet va oca­si­o­nar una mul­ti­tud d’escrits, ser­mons i lle­gen­des i va ori­gi­nar la típica i tòpica ico­no­gra­fia giro­nina que lliga la imatge de les mos­ques a la ciu­tat.

El 1653 hi va haver un altre epi­sodi simi­lar amb els matei­xos pro­ta­go­nis­tes, les mos­ques i els fran­ce­sos, una fixació d’aquests insec­tes ben curi­osa en una ciu­tat que ha tin­gut set­ges de tots els colors. Els fran­ce­sos, manats pel gene­ral Ples­sis-Bellière i el maris­cal Hoc­quin­court, varen asset­jar Girona, i un altre cop van sor­tir les mos­ques del cos del sant patró, tot i que aquesta vegada es varen limi­tar a picar els cavalls. El 1684, men­tre els fran­ce­sos, altra vegada els veïns del nord, a les ordres del maris­cal Belle­fond varen tor­nar a asset­jar Girona, com ja s’havia tor­nat una tra­dició, van tor­nar els patriòtics insec­tes a picar tant els sol­dats com els cavalls.

Car­les Vivó recull encara una altra lle­genda situ­ada a València en què un francès foteta li encar­rega al seu apre­nent gironí que li porti una mosca del sant. Quan el noi torna d’un viatge a Girona per veure la família li porta un insecte dins una canya buida que en sor­tir no tarda ni cinc segons a picar el francès, que imme­di­a­ta­ment hi deixa la pell. Vivó es pre­gunta què tenia el sant con­tra els fran­ce­sos. Una qüestió sense res­posta.

PASSA A LA PÀGINA SEGÜENT 4