Altres

El drac va volar per sobre de la Catedral

Tot i que la llegenda diu que aquest ésser mitològic guarda el temple, a Girona només el van veure a ‘Joc de trons’

El cor de la catedral de Santa Maria està habitat per forces tel·lúriques? Joaquim Nadal escriu en el llibre que va dedicar a la seu: “L’enderroc de la catedral romànica havia deixat un conjunt de blocs de pedra fora de qualsevol utilitat. Estudiats i analitzats han resultat ser blocs procedents de l’antic fòrum romà, blocs de sorrenca i gres de Domeny, decorats, pintats i reutilitzats, carejats de nou i oculta la decoració en els paraments de la catedral romànica. S’ha identificat així el temple i el pòrtic i la disposició en dos nivells separats per una escalinata i una plaça cívica del fòrum cívic i el fòrum sagrat.” El text confirma que la catedral de Santa Maria és el resultat d’un seguit de superposicions que es van iniciar amb un temple romà bastit sobre el turó de la primera Gerunda, al qual va seguir una església primitiva, després la catedral romànica, més tard la gòtica i la finalització amb la barroca, tancant un procés que es va allargar més de mil anys i fent que la seu episcopal, que s’alça molt per damunt de les construccions veïnes, es mantingui com un dels símbols més representatius de la ciutat. En el seu llibre de llegendes, Carles Vivó, comentant que no hi ha cap dada històrica o arqueològica fidedigna que la catedral hagi estat aixecada sobre un lloc tel·lúric, marcat per les aigües subterrànies, les energies magnètiques o les plaques tectòniques, remarca que en el llenguatge dels druïdes aquestes forces es coneixien com a ‘vouivre’, paraula present en diverses llengües del nostre entorn que descriu una criatura llegendària que normalment agafa la forma d’un dragó bípede o d’una serp amb ales. El més sorprenent és que a l’interior de la seu la figura del drac és omnipresent, tant a la rosassa central de l’absis com en un dels laterals de l’arca dels Sants Màrtirs, on el copatró de l’església, sant Miquel, mata el monstre, o a la nau, on sant Jordi és el guardià d’una de les columnes de l’Altar Major, a les claus de volta on santa Margarida i santa Marta dominen els seus dracs, també a les mènsules de les capelles laterals, o a la Porta dels Apòstols, on es pot trobar la “del guerrer i el monstre”. Representant de les energies ocultes i desconegudes, el 2016 el drac va sobrevolar el vuitè dels Set Regnes, amb la catedral reconvertida en el Gran Septe de Baelor de ‘Joc de trons’. I després diuen que no existeixen!

PASSA A LA PÀGINA SEGÜENT 4



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.