Cultura popular

Cultura popular

Fer tronar per honorar l’abat

Fa 400 anys de la primera Tronada amb mascles documentada a Banyoles

Cor de Teatre hi interpretarà ‘Te deum laudamus’

Els mascles, unes peces cilíndriques gruixudes de ferro, s’omplen de pólvora i terra premsada. A la base, hi ha un petit forat horitzontal on es col·loca la metxa. L’esclat és el d’un so virulent, semblant a un tro. Són part fonamental de la Tronada, un espectacle pirotècnic vistós per la seva potència sonora. Es recomana al públic no situar-se sota les voltes de la plaça Major de Banyoles perquè és on les vibracions són més fortes. Documentada per l’historiador banyolí Guerau Palmada i recuperada des del 2017 per la comissió de festes, compleix 400 anys.

El 1623, el nou abat del monestir de Sant Esteve, fra Antoni de Mantilla (1558-1640), va entrar a la ciutat acompanyat per músics i una soldadesca de 60 homes. Segons el document estudiat per Palmada, quan el nou abat arriba a la plaça, s’encenen quatre mascles amb pólvora que l’Ajuntament havia aconseguit al molí polvorer Cabanellas situat al terme. Més que un acte de benvinguda, era un “acte de vassallatge”, explica l’historiador: “L’abat era el senyor de Banyoles i des del segle XVI entra a la ciutat amb una mula de la qual surten uns cordons vermells aguantats a banda i banda pels jurats; és una manera de retre homenatge al nou abat.”

La sorollosa tronada es va repetir quan va entrar un nou abat el 1689, fra Dimes de Malla, amb la mateixa litúrgia: acompanyat de 60 soldats, es va repartir mig quintar de pólvora per a les tres salves de mascles de la plaça Major. A més, els regidors banyolins van fer venir soldats alemanys de la caserna de Girona per tocar dos pifres, la flauta travessera de vuit forats.

Divendres, a partir de dos quarts de nou del vespre, la Tronada espetegarà de nou a la plaça Major i inclourà, com a novetat, la participació de Cor de Teatre, que hi interpretarà Te deum laudamus. Guerau Palmada ha trobat referències d’aquest càntic cristià a Banyoles l’octubre del 1710. Durant la guerra de Successió, es van tirar mascles a la plaça Major en memòria dels soldats morts per la causa austríaca i en contra dels Borbons. La festa es va allargar fins a tres nits amb la il·luminació de tres teieres i va incloure fer ballar el drac, es va representar una comèdia i es va interpretar el Te deum laudamus.

Amb la Tronada d’aquest any, s’encendrà la teiera, a càrrec de l’alcalde Miquel Noguer, i amb el foc es donarà inici al gran espetec i a la festa major. Guerau Palmada destaca la nova dimensió i “la revifada” que ha adquirit la festa major amb la recuperació de tradicions de la cultura popular banyolina vinculant-les al seu relat històric.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Música

Dudamel, London Symphony Orchestra, Suzuki i Midori, grans noms del BCN Classics

Barcelona
Cultura

Els fons patrimonial de la família Bofarull-Vilar, a l’arxiu municipal de Reus

Reus
Castelló d’empúries

Un concert inèdit de Marco Mezquida a la basílica obrirà el quart Istiu

castelló d’empúries
Literatura

Més participants als Premis Recull de Blanes, amb 117 obres

Blanes
MÚSICA

Els Amics de les Arts: “És un error creure que guanyaràs públic nou amb cada disc”

BARCELONA
LITERATURA

Una fornada de contes abundant

Barcelona
TEATRE

L’Akadèmia destapa la hipocresia, des de la comèdia

BARCELONA
fotografia

Mor als 92 anys el gran fotògraf català Ramon Masats

barcelona
música

Coloma Bertran: “Ara m’avorreix tocar amb partitures”

girona