Música

Sophie Auster

Cantant, actriu i model

“Trump s’està dirigint a la seva ruïna i espero que així sigui!”

‘Milk for ulcers’ és el treball discogràfic més personal que ha escrit fins ara, un procés “catàrtic” que li ha permès continuar dempeus després de la dura experiència de la mort del seu germà i el càncer del seu pare

“Tornar a llegir els llibres que em van fer com soc i traspassar-ho a algú altre” la fa emocionar, quan només queden poques setmanes perquè tingui el seu primer fill

Com a filla dels escriptors Paul Auster i Siri Hustvedt, Sophie Auster (Nova York, 1987) podria fàcilment haver optat per la via literària, però la vena artística inherent la va preferir derivar per llaurar el seu propi camí en l’àmbit musical. A banda de fer incursions ocasionals com a actriu i model, la cantant i lletrista nord-americana, que ja porta publicats quatre àlbums, reconeix que no pot parar creativament. Ni la “devastadora” pandèmia, la mort recent del seu germà –a qui li dedica una cançó, Reason–, el càncer que pateix el seu pare o l’embaràs del seu primer fill que tindrà en poques setmanes li han impedit fer una mini gira i, entre les actuacions a Palma, Màlaga i Girona (demà diumenge a l’Auditori dins la programació de Temporada Alta en el que és l’únic concert a Catalunya), ens ha atès a un hotel situat a prop de l’aeroport de Barcelona per parlar del seu nou treball. També de la vida.

Coneix i li agrada Barcelona, però ha estat mai a Girona?
Mira, sincerament, quan vaig mirar fa poc on actuaria aquests dies vaig descobrir com de bonics son els llocs que aniré. Havia estat a Màlaga abans, però no a Palma ni Girona. Noves ciutats per explorar, quina sort que tinc!
I com ho porta, amb l’embaràs?
Ja estic de set mesos, no m’ho puc creure, on ha anat aquests temps! Aquest viatge és curtet per les circumstàncies i pararé un temps, però confio reprendre el tour per Europa a la primavera. Tindré un noi, volia una nena i ja m’he fet a la idea. Era un cinquanta per cent! [riu]
Podrem sentir noves cançons del nou àlbum, és el més personal que ha escrit fins ara?
I tant! Sense entrar en detalls personals, perquè molt ja s’ha dit i publicat, a la meva família ens ha tocat el drama molt directament, amb la malaltia del meu pare i la mort del meu germà. He de continuar endavant amb aquests nous sentiments, dempeus, compartint el dolor. Tot això després de la pandèmia, que tant m’ha afectat a mi com a la indústria creativa. Era dur tornar, però vaig decidir escriure sobre aquest estat d’ànim. Per molt que pensis que no podràs suportar-ho, quan tractes amb experiències tan dures o doloroses, has d’intentar trobar una via per ensortir-te’n i en el meu cas ha estat una experiència molt catàrtica.
Està dient que el dolor és una font d’inspiració o una cura per les ferides?
Sí; no et cura, però sí que ajuda. Treure aquests sentiments fora és una mena de teràpia.
D’aquí el títol del disc, ‘Milk for ulcers’. La llet cura les úlceres?
Fa referència a un remei casolà típic que consisteix a donar llet per les úlceres, però ja et dic jo que no funciona; és més, ho empitjora! És una mena d’acudit de la idea que intentem fer aquestes coses que creiem que ens ajudaran a remeiar mals però que no sempre funcionen. És com posar mantega a les ferides, ho has fet mai? Doncs no ho facis! [riu]
La cançó ‘Reason’ és una de les cançons més profundament íntimes d’això que m’ha explicat. També catàrtica, suposo.
És una d’elles [silenci]. Sense entrar en detalls, és una cançó dedicada al meu germà que va morir i tracta d’aquestes coses dures de les quals necessites assentar-te, escriure sobre elles. Costa, però el procés t’allibera i sempre surten.
En canvi altres, com ‘Whole life’ i ‘Get you all the time’ son més molt més rítmiques...
El material que en surt pot ser intimista sense ser avorrit o lent [riu una altra vegada]
I com s’ho fa per fer front amb el que passa al mon?
No ho sé! És un moment complicat, amb molts pensaments, discussions. S’ha d’anar amb peus de plom. En aquests moments prefereixo abans de donar opinió pensar-m’ho molt abans de dir alguna cosa. És tant complexe i complicat. Hi ha molta desinformació que no ho fa fàcil opinar. Les meves xarxes socials bullen. Perquè no diguis res ni donis opinió no vol dir que no pensis ni ho tractis en converses a casa ni que t’involucres. Estem immersos a més en una onada d’informació recent que fa que oblidem temes com el que passa a Ucraïna, per exemple. Estic en grup d’amics de whatsapp molt polititzat i ni nosaltres ens posem d’acord, imagina’t!
Políticament, sobre el seu país en canvi sí que s’ha mullat tot sovint. Té por que torni l’‘Home taronja’?
No sé, tots aquests casos judicials em fan pensar, de forma optimista, que no, que Trump no tornarà a ser president. Crec que s’està dirigint a la seva ruïna i espero que així sigui!
Ha explicat que la seva mare li llegia molt de petita i d’aquí ve la seva afició a la literatura del segle XIX. Farà el mateix?
Està ben informat. Una de les coses que més ganes tinc de la preparació per l’arribada del meu fill és instal·lar estanteries a la seva habitació! Conservo tots els llibres, la meva col·lecció és immensa. Això és el que més em toca, molt més que la roba que es posarà: tornar a llegir els llibres que em van fer com soc i traspassar-ho a algú altre. Això em fa emocionar. Espero arribar a l’alçada de la meva mare.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

cultura

Mor Mercè Vidal, referent en l’estudi del noucentisme

barcelona
Laia Arañó Vega
Historiadora i autora del llibre “El camp dels catalans”

“El govern a l’exili va voler concentrar els refugiats catalans en un únic camp”

Banyoles
societat

La biblioteca de Cassà de la Selva ja porta el nom de Maria Corominas

cassà de la selva
música

La cantant gironina Jost Jou debuta amb ‘MFQM’: més forta que mai

girona
poesia

Guillem Pérez: “El cor és el vehicle amb què avancen la lectura i la vida”

cadaqués
Cultura

Mor Eduard Lluís Muntada, la veu en català de Vyvyan, el punky d’‘Els joves’

societat

Lectura de poemes i dos concerts per Sant Jordi

santa coloma de farners
SALT

Una marató de contes i música per amenitzar la Diada de Sant Jordi

SALT
Els propers reptes

Els propers reptes

BARCELONA