Arts escèniques

TEMPORADA ALTA

El Eje suma el punt de vista argentí a ‘Euforia y desazón’

El dramaturg i director Sergio Boris debuta amb la companyia catalana en un espai claustrofòbic

La interpretació catalanoargentina s’estrena aquest vespre a La Planeta

Dos anys ha dedicat la companyia El Eje en construir un espectacle amb Sergio Boris, autor i director argentí. Euforia y desazón s’estrena aquest vespre a La Planeta (i demà repeteix a la mateixa hora, 20h). L’obra es capbussa al voltant del fracàs com un valor, com un lloc a afirmar, centrat en la figura de l’alumna repetidora i el seu antagònic: el lloc des d’on s’examina, l’avaluador, el qual pateix, també fins al fracàs, el mandat del Saber.

Boris ( que ja va sorprendre al Temporada Alta el 2014 amb Viejo, solo y puto) defensa que el centre de l’actuació siguin els intèrprets i que la trama i l’espai físic i sonor acabin conformant-ne l’atmosfera. El punt d’arrencada és el moment de crisi d’una acadèmia per a adults el dia després que ingressin a la propietària i directora a un centre per desintoxicar-la de la seva addicció a esnifar cola de pegats de les càmeres dels pneumàtics dels cotxes.

És el primer cop que Boris treballa en una producció catalana. Per això, ha condensat la feina per assimilar a la fórmula europea. Pel que fa a El Eje, també és el primer cop que tenen una direcció internacional. Ells buscaven produir un espectacle amb els tempos argentins. Al final, han dedicat 7 mesos i mig de treball presencial (que cal afegir-hi les sessions de zoom prèvies) per completar el procés. Boris admet “podia sortir malament però ens sembla que ha sortit bé”. La fusió artística també es produeix a l’escenari. Perquè s’hi ha inclòs un actor argentí (Sebastián Mogordoy) I una gallega (Cristina Mariño) que, a més fan de germans d’un dels actors catalans (Èric Balbàs). Els accents familiars han estat una curiosa barreja que impossibilita intuir a quina geografia correspon.

El Eje, que va ser companyia resident sota el paraigües d’El Cicló al Tantarantana, ara ja volen en solitari. El 18 de novembre tenen prevista una funció al Teatre Principal de Vilanova i la Geltrú i confien fer temporada a Barcelona la temporada vinent d’Euforia y desazón.

El Temporada Alta propicia els creuaments artístics com a fórmula perquè les companyies catalanes indaguin des de nous referents i també per posicionar-los fora del mercat català. Diumenge s’estrena Ana contra la muerte de Gabriel Calderón al Canal, que també va fer un maridatge artístic amb Joan Carreras a Història d’un senglar, un muntatge del 2020 que encara ara està rodant. De fet, aquest vespre fan funció del monòleg a Palafrugell i demà dissabte al Teatre de Salt, dins del mateix festival.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

música

Headbirds encapçala el cartell del 1r Carnaval Electrònic, aquest dissabte al Mas de Nit de Banyoles

banyoles
POLÍTICA CULTURAL

La meitat dels actors catalans fan altres oficis per sobreviure

BARCELONA
MÚSICA

Joan Dausà ven en 48 hores gairebé 10.000 entrades per al seu concert a Madrid

BARCELONA

Burruezo i la revolució sufí

sant feliu de guíxols
novetat editorial

Josep Maria Espinàs i Pep Antoni Roig, un relleu de mirades

Barcelona
ÒPERA

‘Manon Lescault’ comença avui a Sabadell una gira per Catalunya

BARCELONA
La biblioteca García Márquez, als Mies van der Rohe
cultura

La biblioteca García Márquez, als Mies van der Rohe

barcelona
art

El sector de l’art, en alerta pel futur del centre de la Fabra i Coats

barcelona
fotografia

Benvingut a casa, Humberto Rivas

barcelona