Calderón es rebel·la contra la mort a ‘Ana contra la muerte’

El dramaturg i director uruguaià Gabriel Calderón torna demà al Temporada Alta amb una peça dramàtica, Ana contra la muerte (El Canal, 18 h). El muntatge s’inspira en el text d’Elias Canetti El libro contra la muerte. El premi Nobel de literatura del 1981 va imaginar que la llengua trobés alguna fórmula per endarrerir la mort. La paradoxa és que el llibre es va publicar pòstumament a la mort de Canetti. L’uruguaià imagina una mare que decideix lluitar contra la prescripció que seu fill morirà al cap de pocs mesos per culpa d’una malaltia. L’obra es va escriure poc abans de la pandèmia i la protagonitzen tres reconegudes intèrprets uruguaianes: Gabriela Iribarren, Marisa Betancur i María Mendive.

Calderón (que va debutar a Catalunya presentant Mi muñequita en el Temporada Alta el 2008, també va fer una producció al TNC, Que rebentin els actors (2018). En aquesta peça, l’autor s’aparta del seu to més còmic per arrapar-se a una història dura i emotiva. L’obra parteix de la notícia d’una condemnada per haver transport droga a l’aeroport a qui van deixar sortir de la presó per viure els últims moments del seu fill. Ella havia acceptat fer de mula per poder aconseguir diners que li permetessin disposar d’un tractament que el pogués salvar. Calderón ha centrat el text en els diàlegs, més que en els seus habituals soliloquis. Són converses transcendents. “Ningú t’avisa de quin serà el diàleg més important de la teva vida”, diu Calderón. L’espai es planteja en una tarima (que l’autor va intentar construir a mà, sense prou habilitat, fins que ho va encarregar). No és casualitat que l’escenografia d’Història d’un senglar (o alguna cosa de Ricard), del mateix autor, que també es recupera avui al Teatre de Salt (17.30 h i 20 h), amb interpretació de Joan Carreras, sigui també una tarima. La creació uruguaio-catalana va coincidir amb els preparatius d’Ana contra la muerte i es va voler repetir la clau, però en una dimensió menor per a refugiar millor el personatge.