Llibres

novetat literària

L’art de l’estructura i de la varietat creativa

David Nel·lo i Colom (Bar­ce­lona, 1959) és un flau­tista que, com el d’Hamelín, ha acon­se­guit atreure, en comp­tes de nens i rates, un bon nom­bre de lec­tors. Quan era músic pro­fes­si­o­nal va anar obrint-se camí com a tra­duc­tor i com a escrip­tor. Ha publi­cat 15 títols de lite­ra­tura infan­til, 13 de juve­nil, 10 d’adults, un lli­bre de viat­ges i dues obres de tea­tre. Ha gua­nyat pre­mis com ara l’Andròmina, el Vai­xell de Vapor, l’Enric Valor, el Cavall Fort, el Fiter i Ros­sell, el Columna Jove, el Ciu­tat d’Olot, l’Edebé, el Pru­denci Ber­trana i el Sant Jordi.

Home de con­versa agra­da­ble, pro­per i amb sen­tit de l’humor, pre­senta la novel·la Vari­a­ci­ons Enigma (Més Lli­bres), amb una estruc­tura basada en l’obra simfònica d’Edward Elgar.

El tenor Edu­ard Gas­ton, una de les figu­res més relle­vants del l’òpera inter­na­ci­o­nal, veu com el seu món s’ensorra arran de les acu­sa­ci­ons de dotze dones que asse­gu­ren que van ser vícti­mes d’una con­ducta que “rat­llava el que avui dia es con­si­dera asset­ja­ment sexual”, segons el comu­ni­cat emès per una agència de notícies nord-ame­ri­cana. Gas­ton, que en el pre­sent de l’obra té 75 anys, no ha fet cap decla­ració, però els tea­tres d’òpera dels EUA ja han can­cel·lat com­pro­mi­sos amb el tenor.

Nel·lo retrata el cas de Plácido Domingo? Asse­gura que no. “Edu­ard Gas­ton és un exem­ple de tants i per tant es podria iden­ti­fi­car fins i tot amb altres mons, no només amb el de l’òpera i d’un tenor, podria ser un pin­tor, un direc­tor de tea­tre... M’ho vaig por­tar al món de la música perquè és el meu bagatge, perquè m’hi tro­bava molt més còmode i tenia més espai per recórrer, bàsica­ment”, explica l’autor.

“És impor­tant dei­xar clar que no és una novel·la de denúncia ni és una novel·la que jus­ti­fica cap per­so­natge. Es tracta més aviat d’una qüestió de valors morals, no judi­cial ni poli­cial”, acla­reix.

És una novel·la polifònica: un per­so­natge per cadas­cun dels 14 capítols amb unes ini­ci­als que cor­res­po­nen a les de l’ori­gi­nal d’Elgar que Nel·lo ha aga­fat com a base cre­a­tiva. Hi apa­rei­xen molts temes, però en des­ta­quen els de l’abús de poder cons­ci­ent o incons­ci­ent, els clarobs­curs de la fama, la peri­llosa invi­si­bi­li­tat de les línies ver­me­lles i, en defi­ni­tiva, la com­ple­xi­tat de l’ésser humà.

“Aquesta vari­e­tat de visi­ons fa que el lec­tor es pugui fer la seva versió i sobre­tot que vegi com gent molt diversa reac­ci­ona davant d’aquests fets. D’altra banda, m’agafo a l’obra simfònica d’Elgar i és la part amb què em vaig diver­tir més i que, per mi, és la més interes­sant.” Cada per­so­natge mos­tra la seva relació amb el tenor, algu­nes de direc­tes i altres de força col·late­rals. Cadascú amb la seva per­so­na­li­tat. “Perquè pri­mer cal conèixer el per­so­natge per poder valo­rar el que ell valora sobre el cas.”

Per mos­trar-ho, Nel·lo uti­litza diver­ses tècni­ques afe­gi­des a la nar­ració des de dife­rents èpoques i temps ver­bals, com ara un llarg mis­satge de veu, el for­mat tea­tral, una entre­vista radiofònica... “M’interes­sava molt explo­rar per què una sèrie de per­so­nat­ges que en el seu camp són bons, apre­ci­ats i famo­sos, per­den una mica la brúixola del com­por­ta­ment que moral­ment hau­rien de tenir i, per una altra banda, com al seu vol­tant hi ha tot de gent fent-los la gara-gara, que en molts casos fa que per­din una certa objec­ti­vi­tat o una certa noció de la rea­li­tat. També parlo d’una qüestió que ara s’ha ban­de­jat molt: l’eròtica del poder.”

Nel·lo ha viat­jat molt i ha pas­sat tem­po­ra­des en punts de tot el món, cosa que se sol notar en les ambi­en­ta­ci­ons del que escriu. En aquesta novel·la hi ha capítols que tenen lloc en punts geogràfica­ment ben llu­nyans. “Sem­pre he tin­gut la tendència, en mol­tes de les coses que he escrit, no en totes, d’anar-me’n a altres països, a altres uni­ver­sos, a altres mons.”

Vari­a­ci­ons Enigma és una obra molt lle­gi­dora per l’estil de l’autor i per l’estruc­tura, que la fa impre­vi­si­ble. A més, ens empeny a refle­xi­o­nar. Com diu David Nel·lo, però, citant Milan Kun­dera, “el novel·lista no és his­to­ri­a­dor ni pro­feta, és explo­ra­dor de l’existència; una novel·la no afirma res, una novel·la cerca i plan­teja pre­gun­tes”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia