Art

Mirador

Els aliats alemanys de l’art català de la postguerra

El matrimoni Thomas va comprar més de 250 obres de Joan Vilacasas i Joan Claret. Ara els seus hereus les han donat a la Fundació Vila Casas

Antoni Vila Casas no ha sigut a temps de veure una de les exposicions que més il·lusió li feia que s’inauguressin. Perquè, més que una exposició, era la celebració d’un regal, el que li van fer els fills del matrimoni alemany Brigitte Hueck i Hans Robert Thomas: més de 250 obres dels artistes Joan Vilacasas (Sabadell, 1920-2007) i Joan Claret (Barcelona, 1929-2014), col·leccionades pels seus pares durant mig segle. Fa quatre anys, Vila Casas va rebre amb els braços oberts aquesta donació, la més gran que ha ingressat la Fundació Vila Casas en la seva història, i que ara, quan aviat es compliran dos mesos de la mort del mecenes, llueix al museu Can Framis de Barcelona.

La mostra, oberta fins al 14 de gener, és alhora una celebració de la relació de confiança “més genuïna” que pot existir entre els artistes i les persones que necessiten viure envoltades d’art però que també entenen la seva passió com una forma d’ajudar els creadors, remarca Bernat Puigdollers, el director artístic de la Vila Casas, que ha comissariat el projecte junt amb Àlex Susanna, el seu predecessor al capdavant de la institució, durant l’etapa del qual es va segellar l’acord amb els hereus dels Thomas. La mare va morir el 2009 i el pare, el 2019. “La preocupació dels fills era que el llegat es dispersés i es perdés. Volien que es conservés unit i que tornés allà on s’havia originat: a Catalunya”, explica Puigdollers. Vilacasas i Claret són dues firmes molt estimades per la fundació, que els havia dedicat exposicions individuals sense aquell acomplexament d’alguns museus públics que durant tants anys han girat l’esquena a l’art d’avantguarda català de la postguerra civil.

Ens hem de remuntar a principi dels anys seixanta per reconstruir aquesta història, quan els Thomas van començar a estiuejar a Begur, on s’acabarien construint una casa. Tot d’una van sentir el desig de descobrir els valors artístics més progressistes d’aquell país que era presoner del règim franquista. Una visita a la Sala Gaspar de Barcelona els feu adonar que hi havia llums en la foscor de la dictadura. Vilacasas fou el primer que van conèixer, i aquest els animà a fixar-se també en el treball que estava desenvolupant Claret des que va deixar enrere les seves primeres vocacions, l’arquitectura i la filosofia.

Des de llavors i gairebé fins al final de la vida d’aquests dos referents de la pintura abstracta, companys del grup 0 Figura (1960-1963), no van deixar de comprar-los obres. “I no només això: també els promogueren exposicions a Alemanya i els defensaren perquè altres col·leccionistes alemanys els apreciessin”, sosté Puigdollers. Els Thomas, rebla el director de la Vila Casas, van ser uns aliats nets i purs del perifèric art català “al marge dels interessos del mercat i de les modes.” El tercer artista català que van col·leccionar sí que tenia un nom internacional: Antoni Tàpies. El conjunt d’obres que van atresorar d’ell, però, no ha retornat a Catalunya: els fills han preferit donar-les a diferents museus alemanys.

De Vilacasas i Claret, el més present en la col·lecció és el segon (177 peces), però per la senzilla raó que el primer (d’ell en van va posseir 81) va acabar relegant la seva trajectòria artística per poder-se centrar en la seva faceta literària. Amb Claret van arribar a col·laborar i tot en una edició de la Sala Gaspar d’una carpeta de gravats sobre paper d’alumini, material de l’empresa d’embalatge del matrimoni. Els Thomas van voler tenir ben representades les diferents èpoques creatives dels dos artistes, i l’única que no els interessà va ser la que va cloure la carrera de Claret, d’adscripció figurativa.

I mai van deixar de tenir una relació d’amistat estreta tant amb l’un com amb l’altre. Les nombroses cartes que es van enviar, les peces que els artistes els van regalar o que van crear expressament per a ells... signes d’un lligam de complicitat profunda que també són ara patrimoni de la fundació i nous fils que podran estirar els investigadors per estudiar aquesta fascinant connexió humana i cultural catalanogermànica.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

novetat editorial

Carles Duarte presenta dos nous llibres de poemes

Barcelona
TEATRE

Q-Ars Teatre reforça la rebel·lió de Virginia Woolf a ‘Llums, llums, llums’

BARCELONA
cultura

Un nou Born (i ja en van uns quants)

barcelona
novetat editorial

Quim Torra reivindica el cavaller Sant Jordi

Barcelona
subhasta

L’exmodel Pattie Boyd subhastarà les cartes d’amor de Harrison i Clapton

Barcelona

Pep Guardiola rebrà el premi Feliu Matamala a l’acte de Les Voltes

girona
música

Cala Vento actuarà a l’Argentina, Xile, Costa Rica i Mèxic

girona
exposició

El Museu d’Art de Girona torna a exposar les artistes del fons d’art del diari ‘Avui’

Barcelona
Alba Dedeu
Novel·lista

Alba Dedeu : “Hem d’aprendre a viure amb la incertesa”

Barcelona