Els aliats alemanys de l’art català de la postguerra

Antoni Vila Casas no ha sigut a temps de veure una de les exposicions que més il·lusió li feia que s’inauguressin. Perquè, més que una exposició, era la celebració d’un regal, el que li van fer els fills del matrimoni alemany Brigitte Hueck i Hans Robert Thomas: més de 250 obres dels artistes Joan Vilacasas (Sabadell, 1920-2007) i Joan Claret (Barcelona, 1929-2014), col·leccionades pels seus pares durant mig segle. Fa quatre anys, Vila Casas va rebre amb els braços oberts aquesta donació, la més gran que ha ingressat la Fundació Vila Casas en la seva història, i que ara, quan aviat es compliran dos mesos de la mort del mecenes, llueix al museu Can Framis de Barcelona.

La mostra, oberta fins al 14 de gener, és alhora una celebració de la relació de confiança “més genuïna” que pot existir entre els artistes i les persones que necessiten viure envoltades d’art però que també entenen la seva passió com una forma d’ajudar els creadors, remarca Bernat Puigdollers, el director artístic de la Vila Casas, que ha comissariat el projecte junt amb Àlex Susanna, el seu predecessor al capdavant de la institució, durant l’etapa del qual es va segellar l’acord amb els hereus dels Thomas. La mare va morir el 2009 i el pare, el 2019. “La preocupació dels fills era que el llegat es dispersés i es perdés. Volien que es conservés unit i que tornés allà on s’havia originat: a Catalunya”, explica Puigdollers. Vilacasas i Claret són dues firmes molt estimades per la fundació, que els havia dedicat exposicions individuals sense aquell acomplexament d’alguns museus públics que durant tants anys han girat l’esquena a l’art d’avantguarda català de la postguerra civil.

Ens hem de remuntar a principi dels anys seixanta per reconstruir aquesta història, quan els Thomas van començar a estiuejar a Begur, on s’acabarien construint una casa. Tot d’una van sentir el desig de descobrir els valors artístics més progressistes d’aquell país que era presoner del règim franquista. Una visita a la Sala Gaspar de Barcelona els feu adonar que hi havia llums en la foscor de la dictadura. Vilacasas fou el primer que van conèixer, i aquest els animà a fixar-se també en el treball que estava desenvolupant Claret des que va deixar enrere les seves primeres vocacions, l’arquitectura i la filosofia.

Des de llavors i gairebé fins al final de la vida d’aquests dos referents de la pintura abstracta, companys del grup 0 Figura (1960-1963), no van deixar de comprar-los obres. “I no només això: també els promogueren exposicions a Alemanya i els defensaren perquè altres col·leccionistes alemanys els apreciessin”, sosté Puigdollers. Els Thomas, rebla el director de la Vila Casas, van ser uns aliats nets i purs del perifèric art català “al marge dels interessos del mercat i de les modes.” El tercer artista català que van col·leccionar sí que tenia un nom internacional: Antoni Tàpies. El conjunt d’obres que van atresorar d’ell, però, no ha retornat a Catalunya: els fills han preferit donar-les a diferents museus alemanys.

De Vilacasas i Claret, el més present en la col·lecció és el segon (177 peces), però per la senzilla raó que el primer (d’ell en van va posseir 81) va acabar relegant la seva trajectòria artística per poder-se centrar en la seva faceta literària. Amb Claret van arribar a col·laborar i tot en una edició de la Sala Gaspar d’una carpeta de gravats sobre paper d’alumini, material de l’empresa d’embalatge del matrimoni. Els Thomas van voler tenir ben representades les diferents èpoques creatives dels dos artistes, i l’única que no els interessà va ser la que va cloure la carrera de Claret, d’adscripció figurativa.

I mai van deixar de tenir una relació d’amistat estreta tant amb l’un com amb l’altre. Les nombroses cartes que es van enviar, les peces que els artistes els van regalar o que van crear expressament per a ells... signes d’un lligam de complicitat profunda que també són ara patrimoni de la fundació i nous fils que podran estirar els investigadors per estudiar aquesta fascinant connexió humana i cultural catalanogermànica.