Llibres

CULTURA

Desnoes, el revolucionari cubà de Nova York

Va escriure ‘Memorias del subdesarrollo’, el llibre que va donar pas a la pel·lícula cubana més famosa

L’escriptor cubà Edmundo Desnoes (l’Havana, 1930) va morir dijous als 93 anys a Nova York, on es va exiliar el 1979 després de viure amb passió els primers anys de la revolució del seu país. De fet, d’aquells anys va sorgir la novel·la Memorias del subdesarrollo, obra més coneguda gairebé per la seva versió cinematogràfica dirigida per Tomás Gutiérrez Alea. La pel·lícula va ser inclosa, el 2011, pel New York Times en la llista dels mil millors films de tots els temps. Va ser la primera pel·lícula cubana exhibida als EUA després de la revolució.

Desnoes, fill de pare cubà i mare dels EUA, es va casar el 1956 amb María Rosa Almendros, germana del conegut cineasta Néstor Almendros. Amb el triomf de la revolució, va tornar al seu país escrivint crítiques literàries en mitjans oficials, però, com altres intel·lectuals, va acabar fugint. El 2010, va escriure Memorias del desarrollo, que també va tenir una versió cinematogràfica dirigida per Miguel Coyula.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Les setenes jornades Transversal se sumen al centenari de la mort d’Àngel Guimerà

el vendrell

L'art català desaparegut

Barcelona

Veu arrossegada del carrer

Barcelona
Ryûsuke Hamaguchi
Director de cinema

“Cada generació deixa els problemes per a la següent”

Barcelona
Ferran Palau
El músic de Collbató presenta disc i curtmetratge

“Sense idees boges, el país, culturalment, no avançaria”

Barcelona
Art

Patricio Reig indaga a La Mercè en la dialèctica de la mirada

Girona
Crítica

Passió per l’òpera

Crítica

L’humanisme que defensa la naturalesa

“Vosaltres, els catalans”