El músic i compositor madrileny Pablo Herrero, que va morir dimarts passat, als 81 anys, és un referent indiscutible de la música popular espanyola de les últimes dècades. De fet, va compondre algunes de les cançons més conegudes d’artistes llegendaris com els valencians Nino Bravo i Francisco o l’andalusa Rocío Jurado. Del primer en destaquen els himnes Un beso y una flor, Libre i América, América; del segon, Latino, i de la tercera, l’èxit gairebé mundial de Como una ola.

Herrero va començar la seva trajectòria com a integrant del grup instrumental Los Relámpagos als anys seixanta. Al costat de José Luis Armenteros van fer el salt a la producció i la composició d’altres artistes com Doctor Pop i Juan Bau. Plegats van esdevenir l’equip de composició i producció més important i prolífic de l’Estat espanyol. Van llançar a la fama el grup de pop Fórmula V amb èxits com Tengo tu amor, Cuéntame i sobrebot Eva María.

Herrero tenia unes 800 cançons inscrites a la SGAE, de la qual va ser vicepresident. Es considera que Libertad sin ira, que va interpretar el grup Jarcha, va ser un dels himnes de la transició política. Altres artistes que han tocat cançons compostes per Herrero i Armenteros van ser Basilio i Serafín Zubiri i Juan Bau. Una de les cançons que més èxit va tenir a l’Amèrica Llatina va ser Venezuela, escrita en principi per al conegut cantant José Luis Rodríguez El Puma. Al país veneçolà aquest tema és considerat com un dels himnes oficiosos per la seva gran popularitat.