Llibres

opinió

Paraules escrites per a Sebas Parra

El lliurament del Primer Premi Sebas Parra d’Articles d’Opinió es va convertir ahir a la Marfà de Girona en un homenatge a l’enyorat mestre d’adults, mort ara fa un any víctima d’un càncer, i també en una reivindicació de la necessitat permanent de lluitar per a la defensa dels Drets Humans. Ho va resumir molt bé en la seva intervenció Julen Arzuaga, membre del Parlament basc, quan va afirmar: “No el coneixia personalment però ja el trobo a faltar.” Arzuaga va recordar el compromís polític d’en Sebas amb la causa basca i va establir un paral·lelisme de resistència fraternal amb Catalunya quan va afegir: “Nosaltres no sabíem que patíem lawfare fins que els catalans ho heu posat damunt la taula, nosaltres del lawfare sempre n’havíem dit excepcionalitat terrorista, arbitrarietat judicial.” Justament l’alcalde de Girona, Lluc Salellas, va voler destacar en el seu torn que en Sebas no va ser només un referent en el terreny de l’educació, “també va ser mestre en l’escola de la militància”. Delfí Nierga, president del col·lectiu La Guerrilla Comunicacional, que garanteix la continuïtat del premi, va referir-se al fet que en Sebas era “mestre d’adults a dins i a fora de l’aula”, convençut “que el món no és com volen fer-nos creure i es pot canviar més que amb la paraula, amb l’escriptura”. I en el cas d’en Sebas, tot això no es quedava només en paraules, parlades o escrites, sinó en fets i en exemple. Ho demostra el testimoni de gent com Orlando Pineda, el seu amic i company de combat contra l’analfabetisme, que no va poder ser físicament a l’acte per culpa d’unes cataractes als ulls que sí, que reconeix que fa tres anys s’hauria d’haver operat i que ara, per fi, ho farà. Orlando Pineda no hi era present, en la cerimònia, però ens va dedicar un missatge en vídeo que es va apoderar de la sala i dels cors. Si algú encara no entén per què en Sebas i tants altres com ell van creuar l’Atlàntic per anar a fer classes a nuclis remots de la Nicaragua agermanada, només cal que escoltin parlar algú com Orlando Pineda, membre de les generacions que ens han precedit i que encara són a primera línia per tornar-nos a mobilitzar quan defallim. L’orador va traspassar la pantalla quan va definir en Sebas i a ell mateix com a “caminants per la terra a favor del poble sense esperar res a canvi, convençuts que només sabent escriure ja es pot canviar el món”. Els guanyadors ex aequo de les escoles d’adults són dos treballs, que seran publicats per El Punt Avui. L’esclau lliure, de Lluís Miquel Ruiz Pasadas, de CFA La Selva-Santa Coloma de Farners. I L’obligació incomplerta, d’un pres de Can Brians presentat amb el pseudònim de Tato, procedent del CFA Víctor Català. Tal com va dir a l’inici Delfí Nierga, la millor manera de recordar en Sebas Parra és escrivint. Doncs això.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

bcn film fest

Tirar-se els plats pel cap a la Costa Brava

Barcelona
Cinema

Uns dracs amb ADN xinès, australià i europeu

màlaga

Salvat-Papasseit, sempre jove

Barcelona
M. Aritzeta
Escriptora, autora de ‘Les dones del lli’

“La lluita i el camí fet per les dones no han estat endebades”

Valls
Drama biogràfic

Radiografia d’una relació tòxica amb un home més gran

Crítica

La recerca de tresors enterrats

Guaita què fan ara
Sèries

La llarga ombra del masclisme seguint el rastre d’un assassí en sèrie

Drama

‘Rosalie’, una dona barbuda contra la societat

animació

‘Hate songs’, ferides que no es curen