Alba Careta i Henrio, entre l’udol i la tendresa

Després d’un primer disc cuinat entre Carles Belda i Sanjosex i un segon entre Paula Grande i Anna Ferrer, arriba el tercer disc inspirat en el cançoner en línia Càntut: Udolç (Segell Microscopi), en què la cantant i trompetista Alba Careta (Avinyó, Bages, 1995) i el cantant i productor Henrio, nom artístic de l’igualadí Enric Verdaguer, porten al seu terreny un seguit de cançons de bressol pertanyents, en alguns casos, a l’esmentat cançoner i, en d’altres, a un projecte de recerca fet per l’alumnat de Cassà de la Selva en què es van recollir més d’un centenar de cançons de bressol de les diferents cultures presents al municipi. “Hem tingut la sensació de treballar amb diamants als quals nosaltres hem tingut l’honor de posar una mica de llum”, explica Careta, “impressionada” en comprovar que, si a la gent del projecte Càntut no se li hagués acudit gravar, per exemple, la banyolina Francisqueta Gibert i Torras cantant Sant Josep, feu-lo dormir, aquesta cançó, de la qual ara ella i Henrio han fet un videoclip , “potser hauria desaparegut per sempre”. “Recuperar unes cançons i contribuir a estirar una mica el fil per mantenir-les vives, certament, fa il·lusió”, hi afegeix Henrio, cantant que només havia cantat en català en la funció de vocalista per a Clara Peya i a qui, sense conèixer-lo, Careta va anar a buscar per gravar junts aquest treball. “Volia trobar algú que estigués en un mateix moment vital [tots dos són nascuts l’any 1995] i que, per tant, tingués l’energia per fer tants concerts com fos possible, i alhora que el seu estil fos diferent del meu”, assenyala Careta, a qui es presenta sovint com una “trompetista i cantant de jazz”. “Volia arribar a un lloc diferent i, això, amb algú amb les meves mateixes inquietuds, m’hauria estat difícil.”

Quan, ja decidits a compartir un disc junts, Careta i Henrio van fer una immersió en les cançons de tradició oral –més de 1.700– de Càntut i en el treball fet per alumnes a Cassà (del qual, entre d’altres, han treballat amb dues cançons de bressol procedents de Gàmbia que posen en relleu la “gran diversitat de realitats culturals que hi ha”), es van trobar que ni de bon tros totes les cançons traspuaven la dolçor i la tendresa amb què solem associar les cançons de bressol. “N’hi ha dues, concretament, que, malgrat la seva melodia repetitiva i relaxant, ens va sorprendre que ho fossin”, explica l’artista bagenca. “El fill de la mare narra la història d’una mare que rebutja el seu fill, la qual cosa, en directe, quan la cantes, pot arribar a ser fins i tot violent. I La dida és la història d’una reina i un rei que tenen un fill i el deixen a una dida, la qual el posa al costat del foc per fer-lo dormir i, en moltes versions de la cançó, el nen acaba morint.” “Ens va semblar, doncs, que existia una combinació entre la dolçor de posar un nadó a dormir i una part de desesperació que no és tan bonica com la pinten”, hi afegeix Henrio per explicar l’origen del concepte que ha acabat donant un nom al disc: Udolç.

El treball, amb tornades populars com les de Son, son i El noi de la mare, i la inclusió de quatre poemes d’Enric Casasses, recitats per ell mateix i ambientats en el món dels somnis i la nit, té la producció de Santi Careta, germà –divuit anys més gran– de l’Alba. “Ell, de fet, em bressolava i em posava a dormir”, diu ella. “De petita ja fèiem música plegats, perquè era la manera que teníem de jugar atesa la diferència d’edat. Fer un disc així, doncs, amb en Santi, és una cosa extraordinària.”

La presentació d’Udolç, amb una posada en escena ideada per la companyia Hotel Iocandi, ja s’ha pogut veure en llocs com ara Cassà i Manresa, i, de moment, té dates confirmades a Esterri d’Àneu (30 de desembre), Cardedeu (12 de gener), Banyoles (10 de febrer), Barcelona (12), Lleida (17 de març) i Terrassa (26 d’abril).