Un rap empoderador

Tota una tragèdia grega d’Eurípides passat pel tamís d’un rap. La companyia Nür convida el públic a deambular per un espai buit en què es narra i es representa una àgil versió de Les bacants. Una de les actrius (quan es posa el casc) es converteix en la narradora i també la guia (com si aclarís els punts que s’interpreten, com si fossin anotacions a peu de pàgina que contemporitzen la lluita de poder). Mentrestant, Dionís ja s’ha disfressat per persuadir les Bacants de Tebes i provocar una crisi que faci destronar Penteu. Joves i femenines, les Nür gosen cuinar dos plats alhora i servir-los sense que el públic més clàssic entengui quin és el fil que li convé seguir. Hi ha un gust per l’excés i per un ritme trepidant que trasllada el quadre tràgic grec del cor i l’apropa al segle XXI amb referències a la tragèdia de Gaza, per exemple. Al discurs de Vox confrontant-lo amb l’alliberament LGTBI.

Com a El dia que va morir l’últim panda, de Projecte Ingenu, el cant a cappella i les tarimes disposades als angles i al centre (amb una solució inesperada per al moment culminant) trenca amb la convenció del teatre a la italiana. La instal·lació descol·loca l’audiència. La velocitat del vers dificulta que hi hagi una veritable catarsi amb el públic que segueix la peripècia amb presentacions dels protagonistes, subtrames, i coreografia incessant dels intèrprets. Es pot seguir el focus de la paraula o deixar-se endur per la volatilitat del moviment i la cançó. En realitat, la trama és prou breu. Encara que no sigui indispensable, va bé haver llegit l’obra per no perdre les incorporacions contemporànies al poema tràgic.

Si l’espai fos més reduït o tingués més l’aforament, les dificultats de moviment farien que el públic ballés l’èxtasi de les Bacants. I que el sacrifici inconscient del rei egoista tingués un to de la Fura dels Baus Titus Andrònic, en què el públic podia participar de la bacanal menjant una carn massa fresca. Tot i això, el treball coral està molt ben travat i hi ha una intensitat i un joc de provocacions i contacte prou suggeridor. Aquestes Bacants són més de veure la bacanal, que de viure-la. Aquella festa xamànica final de Yerma, o aquella por d’Imperium de la Fura dels Baus es mira des de la distància.