Cultura popular

cultura

Els Gegants Vells de Manresa tornaran a ballar després de 23 anys

Serà a la inauguració del Museu del Barroc que es farà demà dimecres

Els gegants centenaris que estaven exposats al Museu de Manresa, han estat objecte d’un procés de restauració

Els Gegants Vells de Manresa tornaran a ballar després de 23 anys per la inauguració del Museu del Barroc. Les figures centenàries han estat restaurades en la seva totalitat; el vestuari, les perruques i els ornaments que els caracteritzen perquè amb el temps s’havien anat embrutant i fent malbé alguns elements. Degut a aquest procés de deteriorament l’Ajuntament de Manresa amb la col·laboració dels Geganters de Manresa, va encarregar la restauració dels Gegants Vells, un procés que ha finalitzat aquest mes de febrer. Ara tornaràn a ballar i lluir en un acte que es durà a terme demà dimecres a les 7 de la tarda a la plaça Sant Ignasi de Manresa, i que comptarà amb la presència del president de la Generalitat, Pere Aragonès i Garcia, i amb un espectacle de dansa vertical a càrrec de la Companyia Berta Baliu.

La restauració ha consistit en netejar en sec, pel procés d’aspiració controlada, l’anvers i el revers de la roba on hi havia pols acumulada, en reduir la presència de taques sen se malmetre els teixits, i en netejar en humit el coll de puntes del gegant i el mocador de la geganta. Pel que fa al collaret i altres elements decoratius, també se’ls ha tret la pols i, el vel de la geganta s’ha substituït per un de nou perquè presentava taques d’oxidació que no es podien eliminar. A les perruques, també se’ls ha tret la pols, s’han pentinat i rentat amb aigua.

Després de rebre la distinció de gegants centenaris, l’any 2001 les figures van quedar exposades definitivament al Museu de Manresa com a elements del patrimoni històric i festiu de la ciutat.Tot i que encara avui dia la data de construcció dels Gegants Vells de Manresa planteja molts dubtes, una factura de construcció feta efectiva l’any 1840, fa pensar que podria tractar-se del seu any de creació.El Gegant Vell pesa 83 quilos i representa un majestuós personatge medieval amb vestit de tons vermells, capa i cinturó. La Geganta, per la seva banda, pesa 73 quilos i porta un vestit de tons verds i vermells, una capa, un vel, un mocador i ornaments com una corona, arracades i collaret.

La restauració de la roba i dels elements decoratius ha anat a càrrec de l’empresa Montartrestorer que compta amb professionals especialistes en conservació i restauració. Pel que fa a les perruques, les encarregades de dur terme el projecte han estat Lolita Rovira, perruquera i especialista en maquillatge de caracterització, i Carme Fusté, perruquera. Totes dues ja havien participat en la restauració de gegants, gegantons i nans.

Les tasques de restauració s’han dut a terme amb una subvenció per a la restauració i creació d’elements d’imatgeria festiva i de la indumentària de les colles de cultura popular i tradicional, que ha concedit el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya per un import de 3.822 euros.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

mirador

Les senyoretes aguerrides de Willa Cather

Neus Arqués i Jordi Meya
Novel·listes

“L’ascensió i caiguda del protagonista ens ha donat el joc dramàtic”

Barcelona
Novetat editorial

Posar paraules a un temps de repressió i silenci

Barcelona
La crònica

La metamorfosi artística de Russian Red

Montserrat Rodés, premi a la trajectòria dels premis literaris de Cadaqués

CADAQUÉS
girona

Les llibreries s’omplen d’autores i autors a la prèvia de Sant Jordi

girona
cultura

Mor Mercè Vidal, referent en l’estudi del noucentisme

barcelona
Laia Arañó Vega
Historiadora i autora del llibre “El camp dels catalans”

“El govern a l’exili va voler concentrar els refugiats catalans en un únic camp”

Banyoles
societat

La biblioteca de Cassà de la Selva ja porta el nom de Maria Corominas

cassà de la selva