CINEMA
Mor el cineasta Paolo Taviani, coautor amb el seu germà Vittorio de films com ‘Padre padrone’
El germà petit dels Taviani ha mort als 92 anys, després d’una breu malaltia
Amb Vittorio van segellar una carrera cinematogràfica de prop de mig segle, reivindicant el cinema polític
El cineasta Paolo Taviani ha mort als 92 anys, després d’una breu malaltia. Juntament amb el seu germà gran Vittorio (que ja va morir el 2018 als 88 anys) van signar algunes de les pel·lícules més celebrades de la cinematografia italiana de la segona meitat del segle XX. Els germans Taviani han estat reconeguts en premis com el Lleó d’Or honorífic de Venècia (1986)
Paolo (San Miniato, Toscana, 1931) amb Vittorio, amb una envejable sincronia artística, van col·laborar durant més de 50 anys per superar el corrent de Neorrealisme de Roberto Rossellini. Els Taviani es van decantar per un cinema polític a la dècada dels 60 amb Un uomo da bruciare (Hay que quemar a un hombre, 1962), dirigida amb Valentino Orsini, avançant-se al moviment del Maig del 68 i al referent de Pier Paolo Pasolini. Van adaptar la novel·la de Tolstoi El diví i l’humà (San Michele aveva un gallo (No estoy solo, 1972), el que els donaria la consagració internacional. Cinc anys més tard, guanyarien la Palma d’Or de Canes amb el drama obrer Padre padrone (1977). Al 1982, va ser el Jurat de Canes el que va premiar La notte di San Lorenzo (1982), una oda a la resistència antifeixista a la Toscana de la II Guerra Mundial. La darrera col·laboració dels Taviani va ser al 2017 amb Una questione privata, encvra que l’encarregat de rodar-la ca ser de Paolo, perquè Vittorio ja estava greument malalt. Posteriorment, el germà petit va continuar treballant tot i que admeten que era només “un mig director”. Al 2022 va estrenar Leonora Addio, una adaptació de la novel·la homònima de Luigi Pirandello.
Paolo ha mort aquesta tarda a la clínica Villa Pia, acompanyat per la seva dona (la dissenyadora de vestuari Lina Nerli Taviani), i els seus fills Ermanno i Valentina. El funeral, que serà laic, serà dilluns vinent a Roma, segons han publicat mitjans locals i ha recollit l’agència Efe.