El Festival de Peralada ha consolidat en el segon any l’edició de Pasqua: han estat tres vespres intensos, amb cinc vibrants actuacions, la majoria enfocades a les músiques religioses del barroc, una època que continua interpel·lant-nos amb melodies evocadores i corprenedores. A més, la mostra va incloure l’estrena d’un encàrrec (Tenebrae responsoria, signada pel compositor reusenc Joan Magrané), amb una tocant rendició de la GIO Symphonia, el 29 de març. Per a l’endemà, s’esperava el debut a l’Estat del flamant i joveníssim pianista coreà Yunchan Lim, que al final no va poder venir per un esquinç al canell. En substitució, un dels grans de l’escena ibèrica actual, Javier Perianes, que va presentar un programa amb compositors nacionals a cavall entre els segles XIX i XX, com ara Manuel de Falla i Isaac Albéniz, amb l’ocasional intrusió del coetani francès Claude Debussy. Amb sobrietat, l’andalús va esquivar aplaudiments llargs en una primera part de tempos marcials i boleros. Superada la pausa, es va esplaiar amb les Goyescas de Granados, una obra d’alè, cristal·lina, sensible i sensual. Les llums taronges il·luminaven la nau gòtica de l’església del Carme, prestant l’adient ambientació meridional, mentre les mans encertades acariciaven blanques i negres amb devoció i subtilitat. El festival es cloïa amb una formació de cambra constituïda per instrumentistes i veus de l’Òpera Reial de Versalles, conduïdes amb inesgotable energia per la directora i organista Chloé de Guillebon. Sorprenia la joventut de les intèrprets, quasi totes dones, les quals van abordar amb seguretat i melisma les litúrgies de Setmana Santa de Clérambault, Charpentier i Couperin, compositors que van treballar a la cort dels Lluïsos –alguns d’ells, inclosos en la banda sonora de la pel·lícula Tots els matins del món (1991)–, una fita que en el seu moment va empènyer el barroc francès: una música plena de melangia, misteris i meravella, delicada i emotiva com llàgrimes d’àngels gotejant del cel. Amb alta taxa d’ocupació en quasi totes les sessions, la versió pasqual de Peralada ha vingut per quedar-se. Molta expectativa ara sobre l’edició d’estiu, que ja s’acosta.