Còmic

Crítica

Les tres vides d’una cantant llegendària

Una citació de Gabriel García Márquez es repro­du­eix al començament de Joan Baez: I am a noise . Ve a dir que tot­hom té tres vides: la pública, la pri­vada i la secreta. Amb la col·labo­ració de Baez, que hi aporta docu­men­tació inèdita i la nar­ració refle­xiva sobre ella mateixa amb la pers­pec­tiva del pas del temps, el docu­men­tal produït per Patti Smith i rea­lit­zat per Miri Navasky, Maeve O’Boyle i Karen O’Con­nor aborda les seves tres vides d’una manera que la secreta va ocu­pant espai: una angoixa bate­gant per sota l’apa­rença pública d’una can­tant jus­ta­ment lle­gendària. Aquesta vida secreta s’expressa amb una remor que, jugant amb l’efecte d’una reve­lació retar­dada, final­ment esclata: un pos­si­ble abús patit a la infan­tesa que, com en el cas de la seva ger­mana Mimi, s’esbossa com l’ori­gen d’un trauma amb con­seqüències per­du­ra­bles. Tan­ma­teix, el record de Joan Baez pel que fa al pos­si­ble abús és vague i fa pre­sent els enig­mes bor­ro­sos en la cons­ti­tució de tota per­so­na­li­tat. I, al cap­da­vall, la seva família de quàquers (apa­rent­ment llu­mi­nosa, com mos­tren les imat­ges d’uns films ama­teurs, i amb molta consciència social) ens recorda els secrets (i les men­ti­des) de tan­tes altres famílies.

Tot i el soroll que hi fa la vida secreta, el docu­men­tal dona prou compte de la irrupció ful­gu­rant, just a finals de l’última dècada dels cin­quanta i quan ella tenia només 17 anys, d’una can­tant que va donar nova vida a la música folk amb una veu pre­ci­osa i l’ener­gia amb què va vin­di­car els pàries i dis­sor­tats de la Terra. I no només dels seus ini­cis, sinó de la seva evo­lució, que arriba fins a la gira de comiat, l’any 2019: hi ha belles refle­xi­ons de Baez sobre el fet que la seva veu havia per­dut el vigor, però va madu­rar fent-se, pot­ser, més lliure. Les parau­les de la can­tant sem­blen sin­ce­res i és així que s’hi va fent pre­sent la seva vida pri­vada sovint bar­re­jada amb la pública: la seva relació amb Bob Dylan (de qui es va ena­mo­rar pel seu talent, però a qui no va poder supor­tar per “tanta droga i tanta mas­cu­li­ni­tat”) i amb el peri­o­dista i acti­vista nord-ame­ricà David Har­ris, pare del seu únic fill, el músic Gabriel Har­ris. Baez va fer cos­tat a la lluita dels afro­a­me­ri­cans per la igual­tat dels drets civils i va par­ti­ci­par en les pro­tes­tes con­tra la guerra del Viet­nam. Mai no ha per­dut la consciència social, però alhora reco­neix que va ser una addicta a l’acti­visme. Només un detall de la com­ple­xi­tat d’una vida abor­dada en un docu­men­tal que ho reflec­teix i per això és interes­sant.

Joan Baez: I am a noise
Directores: Miri Navasky, Maeve O’Boyle, Karen O’Connor
EUA, 2023


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia