Emma Dante veu en la prepotència de les germanastres de la Ventafocs, el bullying, d’avui en dia. Angelina (la protagonista en l’òpera que Gioachino Rossini va escriure el 1817 en només 24 dies a partir d’una faula que fugia de la fada i la carabassa clàssica) no es relaciona amb ningú quan pot descansar de les seves obligacions de criada; només pot jugar amb els seus aparells que funcionen activant-los la corda. A l’òpera buffa de La cenerentola (11 funcions al Liceu a partir del passi de l’Under35 del 16 de maig) la bondat triomfa. I el príncep, que s’ha disfressat de criat s’enamora de la blanca Angelina. Dante lamenta que “encara hi ha molts llocs al món on potser no existeixen Ventafocs com a tal, sí que hi ha dones que no tenen el dret a somiar. El tema no resolt de la violència domèstica”,

És un somni fet realitat, comenta tant Dante com Maria Kataeva: Que una mezzosoprano (que habitualment té rols més tràgics com de Carmen) nascuda en un petit poble de la Sibèria, acabi debutant al Liceu “amb el meu rol preferit” és tot un miracle. Més distant (però amb el mateix entusiasme) afronta el paper de Don Ramiro el tenor Javier Camarena. Admet que l’evolució de la veu va projectant-li cap a altres rols. Paral·lelament, apunta que també és necessària la satisfacció d’afrontar cada paper. Perquè aquest entusiasme es trasllada al públic. En la producció s’han incorporat veus com Carles Pachon (Dandini), Pablo Ruiz (Don Magnifico), Isabella Gaudí (Florinda), Carol Garcia (Angelina), que permeten projectar la seva carrera professional més enllà de Barcelona.

El Liceu preveu 11 funcions d’aquesta reposició, que va encarregar el Teatro dell’Opera di Roma per celebrar els 200 anys de l’estrena. A hores d’ara, ja s’han venut el 80% de les entrades. A més de la sessió Under 35, que ja han exhaurit localitats, enguany es vol provar una sessió dedicada a Òpera entre generacions el 30 de maig amb preus especials de 35€ per a potenciar els acompanyant entre tiets i nebots o avis i nets.

El director musical Giacomo Sagripanti celebra una peça que, més enllà dels protagonistes del conte, Rossini aporta a Alidoro (el preceptor del príncep) un paper crucial, amb una ària icònica que inclou un recitatiu. Manté la fórmula de Mozart i que repetiran altres compositors de bel canto per reservar la sorpresa a un personatge secundari.

Emma Dante admet que li agradaria posar-hi més ombres a una faula massa feliç. Per això ha optat per inspirar-se amb un cert aire surrealista pop. Aspira que el públic percebi que les persones que han abusat d’altres impunement assumeixin els càstigs. En l’escena final de l’òpera, Angelina, ja feliç amb el príncep demana que perdoni la vida a les seves germanes. Ell, hi accedeix, “només a mitges”, en aquesta producció, diu la directora d’escena: les obliga a carregar la clau de les joguines, a què coneguin què significa sentir-se manipulades.