Llibres

Bernat Salvà

Periodista i escriptor

“Un llibre de viatges pot tenir la complexitat de la vida mateixa”

El periodista especialitzat en cinema Bernat Salvà ha publicat ‘Vorera de mar. Volta a Mallorca a peu en 22 dies’

El llibre ofereix una engrescadora i molt amena barreja de gèneres: històric, bèl·lic, dietarista, romàntic, naturalista, intimista...

Molta gent sap més noms de barris de Londres o Nova York que de pobles de Mallorca...

Ber­nat Salvà és un home apa­rent­ment tran­quil. Una pàtina exte­rior cohe­rent amb el tòpic que envolta els nas­cuts a les Bale­ars. Ell va néixer al barri es Pil·larí, de Palma, el 1967. Quan tenia 18 anys es va tras­lla­dar a Bar­ce­lona per estu­diar peri­o­disme a la Uni­ver­si­tat Autònoma de Bar­ce­lona, on més tard també es va lli­cen­ciar en ciències polítiques i soci­o­lo­gia. Des del 1990 tre­ba­lla com a peri­o­dista espe­ci­a­lit­zat en cinema en aquest diari (abans Avui). Ha cobert una cin­quan­tena de fes­ti­vals de cinema inter­na­ci­o­nals.

Tot i que els con­trola i admi­nis­tra amb natu­ra­li­tat, a Cata­lu­nya li diuen que té accent mallorquí i a Mallorca que té accent català. Terra de ningú. O de tot­hom. El català és català, diguin el que diguin PP i Vox.

El seu supo­sat tarannà calmós, però, va rebre la sac­se­jada d’un pro­jecte: fer la volta a Mallorca a peu i per camins tan engan­xats al mar com fos pos­si­ble. Assa­bo­rir amb tots els sen­tits el perímetre de la seva illa en un recor­re­gut de mig miler de quilòmetres, molts dels quals en soli­tari. Al repte físic i vital, que va fer el maig del 2021, n’hi va sumar un altre d’intel·lec­tual perquè, amb les vivències, va deci­dir escriure un lli­bre, el seu pri­mer: Vorera de mar. Volta a Mallorca a peu en 22 dies, publi­cat per Angle.

L’aven­tura, que té més a veure amb els records que amb els rècords, pot sem­blar dis­creta, en temps de plus­mar­ques i ultra­ma­ra­tons. Que ningú esperi una guia d’excur­si­ons, ni d’auto­a­juda i auto­co­nei­xe­ment. Salvà des­criu la ruta des del punt de vista pai­satgístic i natu­ra­lista, però també històric, amb pira­tes i guer­res, sociològic, amb pes­ca­dors i con­tra­ban­dis­tes i, a la manera de Josep M. Espinàs, de con­tacte amb els habi­tants que va tro­bar pel camí i amb els quals va con­ver­sar. I hi aboca anècdo­tes d’infan­tesa i els can­vis –en l’illa i en ell mateix– dels dar­rers trenta anys, amb més humor que melan­co­lia. “He escrit un lli­bre de la Mallorca que he tro­bat i d’aque­lla Mallorca que vaig conèixer, que des­a­pa­reix len­ta­ment”, sin­te­titza.

És el seu debut en lli­bre, però no escri­vint, i es nota perquè ofe­reix un còctel savi d’infor­ma­ci­ons i de tons. En cap moment cansa, tot és mesu­rat i amè, fins al punt de con­ver­tir el lec­tor en un gola­fre de pàgines, per cert, molt ben edi­ta­des, amb el detall de cada etapa en un petit mapa.

Escriure un lli­bre par­tint d’un viatge a peu no és ori­gi­nal, però el resul­tat sí que és únic.
Els viat­ges poden tenir for­mats infi­nits i, a l’hora d’escriure-ho, també pots triar el camí que més t’agrada. Els viat­ges s’han uti­lit­zat sovint com a metàfora de la vida i, per tant, un lli­bre de viat­ges pot tenir la com­ple­xi­tat de la vida mateixa. En aquest cas, el viatge és el fil con­duc­tor per par­lar de molts temes, d’història, de grans per­so­nat­ges, de natura i per com­pa­rar els meus records amb la Mallorca actual.
De quins refe­rents va par­tir?
A fer la volta a peu a Mallorca i nar­rar-ho intro­duint molts altres con­tin­guts em va ins­pi­rar el lli­bre Un paseo por el bos­que, de Bill Bry­son; també Sal­vatge, de Cheryl Strayed. Natu­ral­ment els lli­bres a peu de l’Espinàs i, encara, Javier Reverte, en con­cret El sueño de África, perquè fa això de com­bi­nar la petita història del viatge amb les grans històries que han pas­sat per allà on camina.
Qui­nes fases ha seguit?
La pri­mera va ser la pre­pa­ració física, al llarg d’un any, en què també vaig fer alguna lec­tura específica. Després la ruta, fent alguna entre­vista. Abans de començar a escriure vaig docu­men­tar-me exhaus­ti­va­ment sobre la zona de cada etapa. I, final­ment, ho vaig escriure.
Als agraïments cons­ten els noms de tot d’experts als quals ha con­sul­tat alguna cosa...
Vaig com­pro­var que els grans experts poden ser molt acces­si­bles. Per exem­ple, el millor expert en Guerra Civil a Mallorca era el mala­gua­nyat pare Mas­sot Mun­ta­ner. No em va posar cap pega i hi vaig poder par­lar una hora, a Mont­ser­rat.
El text és una sàvia com­bi­nació de gèneres. Com s’ho ha fet?
La vida és una bar­reja de gèneres. Que en toqui tants en aquest lli­bre és una extensió natu­ral del que va ser la ruta.
Li ha cos­tat expli­car anècdo­tes i sen­ti­ments per­so­nals?
No soc gaire de fer-ho, però la meva pare­lla, la peri­o­dista Susanna Ruiz, en les pri­me­res lec­tu­res em va dir que el que li resul­tava més interes­sant i dife­rent a altres lli­bres simi­lars era la part de records per­so­nals. I ho vaig poten­ciar. Tam­poc explico tant de mi i, la veri­tat, no em va cos­tar gens.
Tot i que vostè és mallorquí, va des­co­brir res que no sabia?
La vida de Joan March. Tots n’hem sen­tit a par­lar, però quan entres a la seva bio­gra­fia a fons, és espec­ta­cu­lar. Es va enri­quir en qua­tre guer­res, va fer nego­cis amb els nazis i els ali­ats, va aju­dar Franco i després hi va cons­pi­rar en con­tra... Si fos nord-ame­ricà, a Hollywood li hau­rien dedi­cat unes quan­tes pel·lícules.
Vostè fa més de trenta anys que és peri­o­dista de premsa i escriu cada dia. Com s’ha sen­tit escri­vint aquest pri­mer lli­bre?
Ho com­paro amb cami­nar. Pri­mer costa, de vega­des fas figa o et fa res­pecte una ascensió, però ho fas perquè vols i al final és molt satis­fac­tori. Estic molt con­tent d’haver arri­bat a un bon final de camí.
A qui va adreçat, el lli­bre?
Com que visc entre Bar­ce­lona i Mallorca aporto la doble pers­pec­tiva. Explico coses que molts mallor­quins pot­ser no conei­xen, però també m’interessa expli­car Mallorca als cata­lans, perquè per a molts som “els de l’illa del cos­tat de Menorca”. Molta gent sap més noms de bar­ris de Lon­dres o Nova York que de pobles de Mallorca...
I un cop publi­cat, com se sent? Amb ganes de més?
En els tres anys que han pas­sat, ja he fet una segona ruta, per la Mallorca inte­rior. També és inte­rior pel que fa a mi, més per­so­nal, perquè vaig pas­sar pels pobles dels meus pares i vaig des­co­brir algu­nes històries fami­li­ars, amb morts pel mig, que no conei­xia. L’estic escri­vint. I em pro­poso fer rutes per Menorca, Eivissa, For­men­tera, la costa cata­lana... No cami­nem prou per la nos­tra geo­gra­fia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia