Un jurat, com el de Canes, acostuma a compondre’s de persones amb criteris i gustos diversos. Aquesta obvietat explica que la Palma d’Or d’aquesta edició s’hagi concedit a Anora, una comèdia sensacionalista i cridanera del nord-americà Sean Baker, mentre que el prestigiós Grand Prix ha recaigut en una pel·lícula subtil i poètica com All We Imagine as Light, amb què la cineasta hindú Payal Kapadia mostra amb delicadesa com dones de generacions diferents, i d’aquí amb visions del món i desitjos diversos, mantenen una relació de suport mutu. Pel que fa a Anora, la protagonista és una stripper que, de manera incomprensible, sembla fantasiejar amb el fet que el seu “príncep blau” és un jove rus estúpid que, vivint als EUA, la paga per sexe amb els diners del seu pare, un traficant d’armes que farà la vida impossible a la noia en saber que s’ha casat amb el fill a Las Vegas. El film acumula escenes de sexe de mal gust, moments de cridòria i una comicitat fàcil que, sens dubte, funciona amb efectivitat: la rebuda a Canes va ser espectacular i s’ha endut la Palma.

Presidit per Greta Gerwig, la directora de Barbie, el jurat (que ha reunit cineastes tan dispars com Hirokazu Kore-Eda, Omar Sky, Juan Antonio Bayona i Nadine Labaki; l’actor Pierfrancisco Favino, i les actrius Eva Green, Laly Gladstone i Ebu Ceylan) ha tingut el detall de distingir la finesa del portuguès Miguel Gomes per la direcció de Grand Tour, en què, amb imatges pròximes al somieig, primer narra el viatge pel sud-est asiàtic d’un diplomàtic britànic que, a primers del segle XX, fuig de qui havia de ser la seva esposa i després, fent un contrapunt, s’ocupa del que fa la dona a la recerca inútil del seu promès i, de fet, de l’amor.

La resta de premis ho són pel cinema sensacionalista que, com en el cas d’Anora, ha fet forat aquest any. És així que Emília Pérez, el musical de Jacques Audiard sobre un narcotraficant mexicà que canvia de sexe, no només s’ha endut el premi del jurat, sinó que les seves protagonistes han rebut conjuntament el destinat a la millor interpretació femenina: Zoe Saldaña, Selena Gómez, Adriana Paz i l’actriu trans espanyola Karla Sofía Gascón. Semblava que obtindria més reconeixement, però l’iranià Mohammad Rasulof (exiliat recentment del seu país, on va ser condemnat a cinc anys de presó i fuetades per les seves crítiques al règim islàmic) s’ha hagut de conformar amb un premi especial del jurat per La llavor de la figuera sagrada, que aborda, a través d’una família, la repressió a les dones iranianes: comença bé, però va carregant les tintes. També ha tingut premi, pel guió, La substància, en què Coralie Fargeat orquestra un festival de sang i vísceres en un atac a l’objectualització del cossos femenins en la qual paradoxalment també cau. Finalment, Jesse Plemons, millor actor, és el més notable de Kind of Kindness, en què Yorgos Lanthimos es recrea de nou en la crueltat i el nihilisme.