Cinema

Guaita què fan ara

Sèries

Disney: ‘Tu a Coruscant i jo a Carlac’

Confesso que, quan el 2012 George Lucas va vendre Lucasfilm a Disney, soc dels que ho va celebrar (però negaré haver comprat una gorra de de Darth Vader amb orelles de Mickey si no és davant del meu advocat). Molts direu que la transacció ens ha beneficiat, als fans de la saga, mentre imagino que penseu en The Mandalorian i Andor, aquesta més rodona que l’anterior, que només transcendirà per haver creat un personatge emblemàtic com el Baby Yoda i explotar amb certa gràcia massa irregular un univers amb to western. L’última aportació de la franquícia exprimida és The Acolyte, un despropòsit majúscul que té l’honrosa aportació de regalar-nos cinc minuts d’interès en els dos capítols que ha emès. Els cinc de presentació en què Carrie-Anne Moss dilapida l’aura de Trinity en morir en mans d’una adolescent repel·lent que té un deute amb ella en un combat que vol ser un homenatge a Matrix, però un inútil com jo segur que el devia superar a la primera partida de l’Street Fighter que ni recordo jugar per allà als vuitanta.

La sèrie narra el rastre de crims que una acòlita de Jedi estén entre l’orde per una venjança del passat durant l’època de l’Alta República (és a dir, 100 anys abans dels successos de Star Wars. Episodi I: L’amenaça Fantasma). És aleshores quan un respectat mestre Jedi (Lee Jung-jae, que per la pinta que fa sembla que encara no s’hagi recuperat del seu pas pel Joc del calamar) investiga els crims per trobar en el minut u i ja mostrant les cartes que una antiga padawan seva, Osha (Amanda Stenberg), hi està involucrada; ella i la seva germana bessona, Mae. El drama no passa de sèrie infantil (quan hauria de ser juvenil) i la narrativa irregular amb moments d’acció que entren a batzegades no ajuda a empatitzar amb cap ni un dels personatges que apareixen.

Encara més, amb aquesta obsessió de Disney per netejar-se la mala consciència porten a l’extrem la política d’inclusió no fent més que desfermar polèmiques absurdes a les xarxes socials. L’última, que si un Jedi gras pot o no entrar a l’orde monàstic... Quan pitjor és fer que un wookie (parent de Chewbacca) sigui també un mestre Jedi (?!). Després de deixar els superherois Marvel fent cua a l’atur, Disney ens regala un Tu a Coruscant i jo a Carlac passat per Ashoka i Obi-Wan Kenobi que fa que la imitació barata de Rebel Moon (Netflix), en comparació, sembli una obra mestra. Ni oblit ni perdó!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
lliurament

Albert Jané rep el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes

Barcelona
Jordi Galli
Escriptor

“El procés d’escriure és un viatge, també, una ruta diferent de la que vam recórrer”

Barcelona

Llibres que desconcerten els llibreters

Barcelona
art

La Generalitat compra a Todocolección tres taules del retaule ‘perdut’ del Palau Reial Menor

barcelona
guardó

La debutant Alba Gómez Gabriel guanya el premi BBVA Sant Joan

Barcelona
TEATRE

La Perla29 torna a la reconciliació i el conflicte de Mouawad a ‘Tots ocells’

BARCELONA
còmic

Barcelona serà la ciutat convidada del festival de còmic d’Angulema 2025

barcelona
música

Prop de 30.000 assistents al festival Cabró Rock

barcelona
cultura

Carlus Padrissa: “Mai cap ària ha estat tan eròtica, tan orgàsmica”

Girona