Entre clàssics gals i transgressors kenyans

Segona jornada del Sónar, ahir a Fira Montjuïc i, ja de nit, a Fira l’Hospitalet, amb els francesos Air intentant defensar l’atemporalitat del seu disc Moon safari 25 anys després d’haver estat publicat, entre altres propostes previstes, com cada any, fins ben bé les set del matí.

Durant les activitats diürnes, però, el Sónar ja va exhibir múscul amb visites com la del francès Laurent Garnier, un discjòquei que ja va punxar en la llunyana primera edició del festival, l’any 1994, i que figura entre els principals responsables d’haver encès la metxa del tecno europeu. Tot i haver declarat recentment que la seva retirada era qüestió de mesos (“convertir-se en un vell i polsegós jukebox mai no ha estat una opció”, reconeixia), ahir, durant tres hores a l’escenari del Sónar Village, el músic de Boulogne-Billancourt va conquerir una vegada més el públic del festival, que, almenys en les sessions diürnes, no és particularment jove sinó que, en alguns casos, s’acosta a l’edat del mateix Garnier: 58 anys.

Sovint s’oblida, o directament es menysté, l’aportació d’Àfrica en la música electrònica (o en qualsevol altre tipus de música, de fet), però d’això no se’n pot culpabilitzar de cap manera el Sónar, que, en el seu vessant de dia, ja fa molts anys que mira atentament el que passa al continent negre. Dijous, l’anomenat rap zulú de la rapera Toya Delazy es va erigir en una de les sorpreses de la jornada i, ahir, els prescriptors del festival van presentar dues descobertes més: Coco Em, “la DJ més lluitadora d’Àfrica”, segons se l’adjectiva, i Kabeaushé. La primera, també productora i cineasta, i immersa en lluites com la que denuncia les polítiques frontereres discriminatòries, ens va presentar estils desconeguts per Occident com el swahili trap i el gengeton (una mescla de reggaeton i genge, hip-hop kenyà amb influències del dancehall). El segon, un devot, segons se l’ha presentat també, de Prince, Grace Jones i la música de les pel·lícules de Bollywood, va remoure també el Sónar Village en una de les sessions més festives del dia.

En un registre completament diferent, i amb el públic, aquesta vegada, ben acomodat a les cadires de l’escenari Sónar Complex, Verde Prato, alter ego de la basca Ana Arsuaga, va proposar tota sola una interessant immersió en el folklore basc a través de la veu, els teclats i les programacions, i va posar una vegada més en relleu que la interpretació que fa de la tradició tota una nova generació d’artistes d’arreu de la península Ibèrica ja està deixant una empremta important.

Concerts a banda, l’àrea de projectes, amb 67 expositors, no deixava de rebre visitants, bocabadats per idees com la de Ferran Lega Lladós, que proposa una instal·lació sonora interactiva que tradueix els senyals elèctrics d’un llit de plantes de farigola mitjançant dues plaques que creen notes MIDI audibles, o la del Barcelona Supercomputing Center (BSC), que, a Impossible larynx, per exemple, intenta concebre, a partir de la intel·ligència artificial, com és la laringe de la cantant badalonina Maria Arnal a partir de la seva veu. Reflex també de la creativitat a Catalunya, a l’Espai Oníric, i en el marc d’una col·laboració amb la Generalitat, els estudis digitals més capdavanters del país explicaven el seu treball.