Una mica més savis

“Apaga el foc, / encén el llum, / busca el teu lloc / i mira el fum.” Savi­esa, de Joan Vinyoli. Dins el poe­mari A hores peti­tes (1981)

La savi­esa és la capa­ci­tat que tenim d’adqui­rir i apli­car conei­xe­ments pro­funds i experiències per pren­dre deci­si­ons jus­tes i pru­dents. Per això una per­sona que es con­si­deri sàvia ha de tenir una com­prensió pro­funda de la vida i també, no menys impor­tant, ha de tenir la capa­ci­tat de veure les coses des d’una pers­pec­tiva àmplia i equi­li­brada. Com a espècie biològica ens hem auto­a­no­me­nat Homo sapi­ens, és a dir, els humans savis, donant a enten­dre que el fet de ser savis és una qua­li­tat avan­tat­josa, gai­rebé un mèrit que ens cor­res­pon per lli­natge. Evo­lu­ti­va­ment par­lant, la capa­ci­tat que tenim de rao­nar, com­bi­nada amb la cre­a­ti­vi­tat i la pos­si­bi­li­tat de gene­rar pen­sa­ments abs­trac­tes, ha estat cer­ta­ment una qua­li­tat avan­tat­josa davant la selecció natu­ral. Tan­ma­teix, som real­ment tan savis com pen­sem que som?

Més enllà de la retòrica d’aquesta pre­gunta, no hi ha cap dubte que sem­pre podem ser una mica més savis. Sem­pre podem tenir una com­prensió més pro­funda de la vida, una capa­ci­tat de veure les coses des d’una pers­pec­tiva més amplia i equi­li­brada, per poder apli­car els nos­tres conei­xe­ments de manera més justa i pru­dent. Us vull reco­ma­nar dos lli­bres que sens dubte ens hi podran aju­dar.

D’una banda, Un món immens, del peri­o­dista científic Ed Yong, gua­nya­dor del premi Pulit­zer de peri­o­disme divul­ga­tiu (per la seva cober­tura de la pandèmia de covid-19). Young par­teix d’una cer­tesa que, tan­ma­teix, sovint no tenim en compte. La Terra és plena d’imat­ges, tex­tu­res, sons, vibra­ci­ons i olors, però cada ani­mal està tan­cat en una bom­bo­lla sen­so­rial pròpia i només per­cep una petita part d’aquest món immens. Hi ha ani­mals que per­ce­ben més de tres colors pri­ma­ris, altres els camps magnètics, o olors que ni tan sols podem arri­bar a ima­gi­nar.

Aquest lli­bre ens endinsa en totes aques­tes dimen­si­ons sen­so­ri­als: el món tal com el per­ce­ben altres ani­mals. Hi tro­ba­rem tor­tu­gues que poden ras­tre­jar els camps magnètics de la Terra i pei­xos que es comu­ni­quen entre ells amb mis­sat­ges elèctrics. Des­co­bri­rem que el ros­tre ple d’esca­tes dels coco­drils és tan sen­si­ble com el palpís dels nos­tres dits i que hi ha plan­tes que vibren amb els cants de les bes­ti­o­les que hi fes­te­gen. Un lli­bre gai­rebé poètic que ens guia fins més enllà dels con­fins dels nos­tres sen­tits perquè tin­guem una pers­pec­tiva més pro­funda de la vida, i per tant per fer-nos una mica més savis.

Per com­ple­men­tar-lo, res millor que La savi­esa dels mus­sols. Una història natu­ral de les aus més enigmàtiques del món , de l’escrip­tora natu­ra­lista Jen­ni­fer Acker­man. Amb la mirada fron­tal i el vol silenciós, els mus­sols sovint sim­bo­lit­zen, pre­ci­sa­ment, la savi­esa i el conei­xe­ment. Tan­ma­teix, què sabem nosal­tres sobre els mus­sols?

En l’actu­a­li­tat hi ha unes dues-cen­tes sei­xanta espècies de mus­sol, que tenen un com­por­ta­ment molt més com­plex que es pen­sava. Les seves ulu­la­ci­ons, per exem­ple, seguei­xen unes nor­mes molt sofis­ti­ca­des i com­ple­xes que els per­me­ten expres­sar no tan sols les seves neces­si­tats i desigs, sinó també llur indi­vi­du­a­li­tat i iden­ti­tat. Fent ser­vir les parau­les de Joan Vinyoli al seu poema Savi­esa, son dos lli­bres que ens aju­den a bus­car el nos­tre lloc i a encen­dre el llum. El llum de la savi­esa.