CINEMA
El sector audiovisual fixa un protocol davant violències masclistes i LGTBI-fòbiques
El sector audiovisual ja té marcat el camí d’actuació davant les violències masclistes i LGTBI-fòbiques. L’Acadèmia del Cinema Català i la conselleria d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat han presentat aquest dijous el protocol guia per la prevenció i abordatge d’aquest tipus de violències. Es tracta, segons la Generalitat, d’un text pioner a l’Estat que ha estat acordat amb el sector i que ofereix un model d’actuació i abordatge amb garanties de no repetició per assegurar la reparació integral de les persones afectades per aquestes violències ja siguin de caràcter físic, psicològic, sexual o digital.
“S’ha acabat normalitzar aquestes violències i els abusos de poder que les sustenten”, ha declarat la consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge, en roda de premsa. “S’ha acabat qüestionar el testimoni de les víctimes i justificar comportaments intolerables. S’ha acabat la impunitat davant una greu vulneració dels drets humans que afecta directament la dignitat, la llibertat i la integritat de les persones, que limiten les seves oportunitats professionals i personals, i que perpetuen una estructura de poder desigual i injusta,” ha reblat.
Verge, que ha fet una crida a l’adopció del protocol i a comprometre’s amb la seva aplicació, ha recordat que l’obligació de les empreses és comptar amb un protocol contra l’assetjament però que cada companyia té una realitat diferenciada. Per això, amb aquest protocol, creu que s’acompanya a les empreses perquè tinguin una guia a seguir d’acord amb el seu àmbit d’actuació. “Donem propostes concretes perquè l’actuació sigui específica i ajustada. Les empreses que considerin a 2024 que no necessiten ajustar la seva realitat a les exigències de la societat, son les que estan fora de lloc i de temps”, ha dit, segons recull l’ACN.
Pel que fa a la possibilitat que les empreses del sector estiguin obligades a complir aquest protocol guia si volen rebre subvencions públiques, han recordat que actualment no és així. Per Verge, sí que podria ser una opció de futur però ha constatat que cal que abans el sector tingui temps per adoptar algunes de les mesures plantejades.
Per la seva banda, la presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català, Judith Colell, ha aplaudit la posada en marxa del protocol després d’un llarg camí de “consens” amb les mesures i accions. “Vam detectar que en el món cultural que hi havia hagut molts casos i no hi havia cap espai segur on les víctimes poguessin assessorar-se i saber que és el que podien fer”, ha recordat. “Des del guió fins a la postproducció del film hi hagi una persona a qui et puguis adreçar i es posi en contacte amb nosaltres per dir-los quines opcions tenim”, ha posat d’exemple com eix del nou protocol.
Prevenció proactiva
El protocol guia incideix en la prevenció proactiva, un conjunt d’actuacions permanents i prèvies a la constatació de conductes violentes. I pretén eradicar aquells factors que perpetuen els estereotips sexistes i les causes contextuals que sustenten les violències masclistes. Entre d’altres, contempla la formació de persones de referència dins els rodatges, preparades per detectar i acollir casos i derivar-los al Servei d’atenció, així com un conjunt d’activitats de sensibilització a l’inici de les produccions dirigides a totes les persones que formin part del projecte.
L’Acadèmia oferirà de manera periòdica i gratuïta aquestes formacions dissenyades específicament per al sector audiovisual i dirigides a formar els caps d’equip per poder fer aquestes tasques de detecció i acollida.
En segon lloc, el text també posa èmfasi en la reparació integral, amb mesures preventives i cautelars aplicades als casos concrets, efectives i no revictimitzadores, de caràcter jurídic, econòmic, social, laboral, sanitari i educatiu, s’enfoquen, de manera simultània, a la no repetició i a la finalitat de recuperació.
El protocol parla de comissions d’abordatge especialitzades. Els procés s’ha d’iniciar amb la presentació d’una comunicació o petició d’activació de procediment per part de la persona afectada, un tercer testimoni de la conducta o qualsevol altra persona que hagi tingut coneixement de la situació. També ho pot fer el Servei d’atenció a les víctimes o, d’ofici, la direcció de l’entitat, sempre que tingui el consentiment de la víctima. És obligatòria quan es tracta de menors d’edat o persones amb una situació especial de vulnerabilitat i ha de respectar en tot moment els principis de confidencialitat, autonomia i ritme de decisió de les persones que hagin patit la situació.
Una vegada sol·licitada l’activació del procediment, en el termini màxim de tres dies s’ha de constituir la Comissió d’Investigació, creada ad hoc per a cadascuna de les situacions i integrada per tres persones amb un perfil especialitzat en violències masclistes i LGTBI-fòbiques amb perspectiva interseccional, i, recomanablement, externes a l’empresa on s’ha produït el fet: dues persones de l’àmbit psicològic i jurídic, respectivament, i una persona especialitzada en l’audiovisual amb experiència en rodatge.
L’abordatge del cas pot incloure mesures cautelars, reparadores o disciplinàries, amb sancions que poden implicar la suspensió de feina i sou, l’acomiadament disciplinari o l’exclusió de candidatures individuals a premis, entre d’altres. En el seu sisè punt, el text inclou recomanacions específiques per a les comunicacions amb els mitjans.
El protocol pot arribar a totes les fases del procés cinematogràfic. En la prèvia al rodatge, reclama la màxima concreció de les escenes íntimes al guió i protegir especialment el càsting, un moment delicat on les imatges seran confidencials, no es podrà demanar un nu complet i es preveurà una figura de coordinació d’intimitat si l’escena requereix simulació de sexe. Tant el càsting com l’assaig, fases amb marcades estructures de poder i alt component de vulnerabilitat i dependència, s’hauran de desenvolupar sempre en un entorn professional i en horari laboral, mai en una habitació d’hotel o un habitatge particular.
Per a la fase de rodatge, segons recull l’ACN, el protocol contempla mesures específiques en el cas de les escenes íntimes, on serà obligatòria la incorporació del departament de coordinació d’intimitat i s’haurà d’aplicar el protocol de set reduït, també per aquelles que compten amb infants o adolescents. Es posa especial atenció als departaments tradicionalment molt masculinitzats (tècnics) o feminitzats (vestuari, maquillatge, perruqueria) on es produeixen sovint situacions d’abús de poder, actituds de menyspreu i comentaris masclistes, racistes o cosificadors.
Per a les festes de final de rodatge, d’estrena o de participació en festivals o gales, considerades un entorn laboral on les estructures de poder continuen en funcionament, el protocol també estableix pautes específiques, com un espai d’acollida i assessorament en cas de patir qualsevol tipus de violència (punt lila) o la formació en la detecció i l’abordatge de violències masclistes i LGTBI-fòbiques per part del personal de l’organització.
Sobre la figura del coordinador d’intimitat, el protocol reconeix aquesta tasca i li concedeix un departament propi dins l’estructura de la producció. Aquesta figura es regularà com a referent en els assajos i rodatges de les escenes relacionades amb la sexualitat i la intimitat, a partir d’una proposta de difusió, formació i acreditació actualment en curs encarregada a l’Acadèmia del Cinema Català. La iniciativa, que compta amb el suport tècnic de Lola Clavo, l’única coordinadora d’intimitat amb formació oficial a Catalunya, revisarà les tasques específiques, possibilitats, deures, limitacions i referents d’aquest perfil professional.
La iniciativa s’ha presentat després que l’Acadèmia del Cinema creés el 2022 de manera pionera el Servei d’atenció a les víctimes d’abús en el sector audiovisual i de les arts escèniques. De caràcter confidencial, gratuït i especialitzat, presta assessorament jurídic i psicològic en situacions de violències masclistes i LGTBI-fòbiques.
El protocol guia arriba després que diversitat d’acusacions de casos de violència sexual en el món cultural a nivell global els últims anys, però també a l’Estat amb denúncies contra el cineasta Carlos Vermut i a Catalunya amb el cas de l’Aula de Teatre de Lleida o el del dramaturg i professor de l’Institut del Teatre Joan Ollé.
