Les perles que emergiran en el Grec de la vora del foc

És el Grec del viatge a l’interior. Cesc Casadesús, en la seva última edició com a director del festival, completa un mapamundi emocional que ha servit per donar un relat al Grec en els darrers vuit anys. Aquesta edició convoca el públic a la vora del foc, que és on deurien néixer els primers relats. I com en tota revetlla, convidat artistes amics que l’han acompanyat durant aquests anys. D’entre els 81 espectacles que es representaran des de demà i fins al 4 d’agost a Barcelona, n’hem fet una tria.

Tota la programació a l’amfiteatre Grec és enguany d’autoria catalana. Tot un repte. Sílvia Pérez Cruz, un dels noms propis d’aquesta edició, ja ho té tot venut per a les seves tres funcions de Circular, un espectacle marcat per les complicitats artístiques que la palafrugellenca sempre ha mantingut amb artistes de tot el món. Al Grec se la podrà veure acompanyada de la cantant mexicana Natalia Lafourcade, del guitarrista Pepe Habichuela o d’un cor amb Damien Rice, Carmen Linares, Salvador Sobral, Rita Payés, Nico Roig, Carme Canela i Judit Neddermann, entre d’altres. (26, 27 i 28 de juny). Entre els espectacles musicals que es podran veure a Montjuïc destaca també el de Pau Vallvé, que, sol a l’escenari, es proposa reproduir la forma que té de treballar al seu estudi, ple de màquines i instruments diversos (8 de juliol). També, Macaco, Queralt Lahoz, Anna Ferrer, Nakany Kanté i Alizzz amb Maria Arnal, entre d’altres, comparteixen l’espectacle Barcelona mestissa (22 de juliol).

La Veronal, per la seva banda, proposa una Sonoma monumental. Volen corregir l’anomalia de la seva funció al MNAC l’any 2020 (amb només un 33% d’ocupació). L’obra, que va triomfar a Avinyó, es representarà en nou funcions a París i el seu centenar de bolos arreu del món ha obligat a fer substitucions per arribar a completar un repartiment de fins a setze ballarines. Ara hi actuaran totes (el repartiment habitual són nou) amb intervencions de la cantant Maria Arnal. (6 i 7 de juliol).

També Baró d’Evel no podia faltar a la cita. El grup, que va obrir el festival l’any de la pandèmia, presenta ara una peça ambiciosa, que, com la de La Veronal, ja s’haurà vist a Avinyó. Qui som? apunta a un canvi d’escala d’espectacle després que l’èxit de Falaise es veiés truncat pels confinaments. (25 al 27 de juliol).

Angélica Liddell va tornar a Barcelona gràcies a la direcció de Casadesús. Ara presenta el treball Dämon. el funeral de Bergman, que és la segona part de la monumental Vudú (vist al Temporada Alta i que farà funcions al TNC aquesta temporada). La dramaturga amenaça de desaparèixer de l’escena després d’aquesta trilogia. (20 i 21 de juliol).

Jan Lauwers és un director que va debutar a Catalunya amb Isabella’s room convidat al Lliure per Àlex Rigola. Ara visita el Grec amb un díptic que fusiona els drames (Billy’s violence) i les comèdia (Billy’s joy). (Del 28 al 30 de juny).

Des d’abans de l’arribada de Casadesús, hi ha hagut una nit de musicals a l’amfiteatre Grec. Aquest any es tanca el cicle amb La gran nit de Dagoll Dagom. Seran 160 artistes que actuaran tres nits. És el comiat de la companyia d’un festival que l’ha vist actuar en espectacles com el de La perritxola, el 2003. (11 al 13 de juliol).

Debuts sonats

Debut important: el de Christiane Jatahy. La directora brasilera, habitual del Temporada Alta, presenta al Grec Hamlet, en el plec dels temps. (24 i 25 d juliol). També el polonès Krysztof Warlikowski presenta una peça que fa anys manté en repertori: Elizabeth Costello. Alumne de Krystian Lupa, en realitat ha desenvolupat una forma teatral que depassa aquest guru europeu. (6 i 7 de juliol) Nat Randal i Anna Breckon, per la seva banda, proposen una sessió maratoniana de 24 hores. Una actriu (Maria Hervás) reprodueix una escena de parella amb 100 homes que no coneix durant 24 hores: The second woman.(6 i 7 de juliol).