MÚSICA
Gilberto Santa Rosa: la salsa autèntica
Auténtico: així es diu l’actual gira del cantant Gilberto Santa Rosa, conegut com el Cavaller de la Salsa, que arribarà aquest divendres, 12 de juliol, a Sant Feliu de Guíxols per inaugurar el 62è Festival de la Porta Ferrada (Espai Port, 22 h). “La gira va començar l’agost del 2023 i es diu Auténtico perquè així és com ens sentim dins l’ambient en què ens movem: la nostra és una manera de fer música molt autèntica, perquè tenim el mal costum de fer música en viu, a la manera antiga”, diu, amb un punt d’ironia, aquest cantant de llarga trajectòria, que va néixer el 1961 al barri de Santurce de San Juan de Puerto Rico i que fa més de quatre dècades que volta pels escenaris. Arriba de nou a l’Estat espanyol –vuit concerts en deu dies, cap altre a Catalunya– amb tota la seva orquestra, la qual cosa vol dir quinze músics a l’escenari. I a pesar de la seva reivindicació de la música en viu, diu que cap problema amb les noves músiques llatines urbanes i electròniques, però que ell prefereix mantenir-se “al marge de les tendències que marquen el que sona a cada moment, encara que sigui més fàcil seguir l’estil de moda; costa molt mantenir-se fidel als teus principis”. És realista i conciliador: “No estem en guerra amb les músiques urbanes, però cal mantenir l’essència de les coses. Sense cap dubte, el gènere urbà és el que té ara mateix més projecció dins la música internacional, però això no ens treu espai ni a nosaltres ni als nois que venen rere nostre. Perquè veig molt de jovent fent salsa i, per tant, el gènere té futur. Hi ha molts músics joves amb una gran formació que tenen predilecció per fer música amb instruments i als quals els incomoda fer música amb ordinador.” Ho explica amb la claredat i elegància pròpies d’un autèntic cavaller de la salsa.
A propòsit, Gilberto se sent còmode amb la denominació sovint qüestionada de salsa per definir la seva música? “La salsa és un derivat de la música cubana i és cert que el terme ha estat molt atacat, però per a mi és evident que, sobre la base de la música cubana, es va anar creant un gènere a part anomenat salsa. I haig de dir que per a mi la salsa ha estat un vehicle increïble per desenvolupar la meva carrera i la meva manera de ser.”
‘Debut y segunda tanda’
Quan tot just estrenava la majoria d’edat, Gilberto Santa Rosa ja va ser cantant de les orquestres de Tommy Olivencia i Willie Rosario, i als 24 va debutar com a solista i director de la seva pròpia orquestra. Gilbertito Santa Rosa, com també se’l coneix –potser perquè va fer els seus primers passos en la música tropical amb només 12 anys–, ha gravat més de quaranta discos i n’ha venut uns 30 milions de còpies, sobretot als Estats Units i Puerto Rico. La seva salsa és, en general, força romàntica, però ell matisa aquesta apreciació: “El bolero i la cançó romàntica van formar part del meu aprenentatge musical, però em considero un intèrpret força adaptable. En els meus concerts hi ha un equilibri d’estils i t’hi pots enamorar, enfrontar-te i reconciliar-te.” I riu.
El seu darrer disc es titula Debut y segunda tanda. Vol. 1 i es titula així perquè combina temes inèdits amb altres ja gravats per altres artistes, als quals dona el seu toc personal en aquesta “segona tanda”. I ja en prepara el segon volum.
