El 28 de juny, Palau Vincles va llançar el videoclip Mon amie, que, com el seu nom indica, parla de l’amistat com a nexe entre persones i cultures i com a força emocional reparadora. L’han compost joves en situació de vulnerabilitat que han participat aquest curs en el programa Un Toc de Salt, del projecte social del Palau de la Música Catalana. La música, la dansa i les arts visuals han estat el vehicle per expressar neguits, opinions, sentiments, anhels i esperances que reflecteixen molt bé una realitat difícil de la generació adolescent d’avui dia a Catalunya.

Aquest clip és la punta d’un iceberg amb una base molt profunda i sòlida. Dins de les aigües de l’oceà hi ha un treball d’orfebreria marcat per una estratègia transformadora. En els darrers anys s’han desenvolupat quatre programes (el Programa Coral, les Càpsules Formatives, l’Esplai Artístic i Un Toc de Salt) i tres iniciatives (Concurs de Composició, Jornades d’Impacte Social i Red Música Social) amb el propòsit d’impulsar el canvi social d’infants i joves a través d’una experiència coral, musical i artística col·lectiva que generi un impacte positiu i durador en les seves vides complexes.

Aquest projecte es desenvolupa amb una metodologia que acompanya els nens des de diverses perspectives, en l’aspecte artístic, pedagògic i psicològic. El plantejament és treballar quatre estrats, començant per la cura del benestar emocional, la motivació i l’autoestima a través de la música, que condueixen a una espiral motivacional i de reconeixement, claus per bastir el sentit de pertinença al grup, fins arribar a l’estrat superior, que és el foment d’una societat compromesa i implicada, formada i crítica. Una feina que cal aplaudir per la seva qualitat i profunditat conceptual.

I més quan el projecte liderat per Susana Serrano és capaç de calcular l’esforç, amb un model d’avaluació d’impacte, alineat amb diversos estàndards de sostenibilitat. Cal valorar-ho en la seva justa mesura, tenint en compte que el sector cultural està lluny de quantificar el triple impacte. Palau Vincles ho fa a partir de competències emocionals, personals, socials, de llenguatge i artístiques, de les quals s’extreuen indicadors tangibles per avaluar la incidència de la feina feta en la vida dels infants i joves i, per extensió, tot el que els envolta, amb un impacte indirecte però profund en la societat. Perquè les accions que desenvolupem a una microescala tenen efectes en cadena, de l’individu a la comunitat, d’allò local a allò universal.

Palau Vincles és un projecte rodó per explicar com la cultura esdevé l’ancoratge del triple impacte social, econòmic i mediambiental, per la seva transmissió intrínseca de valors i aportació en la prosperitat de les ànimes i les butxaques. En aquest sentit, la cultura té un paper clau en la sostenibilitat, i m’atreveixo a dir que la música és l’art més capaç d’aglutinar diverses visions del món, sensibilitats, colors, banderes i maners de viure, perquè és el llenguatge universal. Per això les institucions musicals hi tenen molt a dir i, per tant, tenen la responsabilitat de vetllar per la millora de la vida de les persones.

Probablement, la institució pionera en impacte social en l’àmbit de la cultura és la Fundació Carulla, amb Mutare. Després d’anys de cocreació amb diverses entitats i grups d’interès, el projecte impulsat per Marta Esteve ha cristal·litzat en una metodologia recollida en el volum La fórmula Mutare. Com la cultura transforma, que es va presentar fa uns dies a la seu de la fundació, un acte que anà seguit de la plenària anual, aquest cop a l’Antiga Fàbrica Damm, un altre catalitzador cultural. El seu lema, “La cultura transforma i ens transforma”, encaixa com anell al dit amb Palau Vincles. Malgrat que el nostre sector va a poc a poc, aquests projectes construeixen un camí per on altres podran transitar amb passos ferms. Això és esperançador, encara que hem de posar molts signes d’exclamació i superar el mal endèmic de pensar que som el melic del món.