Possiblement no hi ha cap cineasta actual més prolífic que Hong Sang-soo, que en quasi trenta anys ha fet més de trenta pel·lícules, que van configurant una mena de comèdia humana amb variacions sobre els desitjos, les frustracions i els errors de la vida, sobre la fragilitat de l’amor, sobre els propòsits i els dubtes de creadors, entre els quals diversos cineastes (hi ha també moltes actrius) i alguns escriptors que acostumen a mantenir llargues converses bevent soju.

Fent pel·lícules una darrera l’altra no és estrany que se’n puguin estrenar dues pràcticament al mateix temps: és el cas, en cinemes de l’Estat espanyol, d’ El nostre dia , que s’estrena avui, i In Water, que ho farà el pròxim 17 de juliol. Tanmateix, havent estat rodades l’any passat, no són les últimes que ha fet: el cineasta sud-coreà va presentar a la Berlinale d’enguany Les necessitats d’una viatgera (la tercera que roda amb l’actriu francesa Isabelle Huppert) i en durà una altra al pròxim festival de Locarno.

L’ordre de l’estrena entre nosaltres d’El nostre dia i In water no es correspon amb el de la seva presentació internacional: la primera dins de la Quinzena de Cineastes, a Canes, tres mesos després que la segona sorprengués a la Berlinale del 2023 amb les seves imatges fora de focus. Un desenfocament evidentment intencionat que d’alguna manera vol reflectir la incertesa d’un jove actor que, sense saber gaire què farà, es proposa dirigir un curt amb la col·laboració d’un amic i d’una actriu, amb qui es reuneix en una casa vora el mar. Finalment roda una escena que suggereix que el cinema (o una part, com ara el de Hong) poua de les experiències de la vida per transfigurar-les amb el desig, la memòria íntima i la imaginació. Projectant-se en un aprenent de cineasta, Hong experimenta amb les imatges creant un efecte estètic que, semblant al de certa pintura impressionista, culmina amb una seqüència bella i misteriosa.

Pel que fa a El nostre dia, alterna dues situacions (o dues trobades) en un dia d’estiu a Seül: per una part, una actriu que, havent tornat a la ciutat, s’instal·la a casa d’una amiga (la qual es desespera quan no troba el seu gat) i rep la visita d’una cosina jove que vol ser actriu i demana que l’aconselli; per l’altra, un vell poeta (a qui se li acaba de morir el gat) conversa amb una jove que roda un documental sobre ell i un jove que li fa preguntes (el perquè de la poesia o què és la vida) que no tenen resposta. Mentre cau la tarda, acaben compartint unes ampolles de soju tot jugant a pedra, paper, tisora. La vida que va passant en el cinema de Hong.