Sílvia Munt posa l’amor de parella al límit a ‘Les mans’

El conflicte arrenca dalt de tot a Les mans, de Llàtzer Garcia: és quan la directora de cinema decideix que la seva parella no podrà participar en el film que narra com ell ha patit una crisi de salut mental. La directora Sílvia Munt assumeix el repte que la tensió no decaigui en aquesta història d’amor en què dues persones es fereixen a la vegada. Les mans comença funcions aquest diumenge (l’estrena és el dijous) i es podrà veure fins al 28 de juliol a la Villarroel, dins del Grec.

Què és primer, l’amor propi o l’estimació de la parella? Sobre aquesta pregunta radica el muntatge en què es convida el públic a veure en la intimitat d’una parella. Aquests dos personatges, amb el seu egoisme lícit inclòs, proven de batallar en cada escena amb el detonant de saber si es modificarà la decisió de prescindir de l’actor per al film o si aquesta decisió dràstica acabarà afectant la relació d’un amor pur. El muntatge exposa els problemes de salut mental de l’home. Per Munt, és molt sa que s’elimini el tabú (”Qui no ha patit mai angoixa?”). “Les professions en què t’exposes al públic hi estàs més abocat”, afirma la directora. Per Garcia, la peça prova d’eliminar l’estigma de la malaltia mental, que marca els individus i que ells mateixos se senten limitats per aquesta càrrega.

L’actriu Raquel Ferri interpreta la directora en la funció, i Ernest Villegas fa el paper de l’actor que no pot interpretar el rol que ha inspirat el guió. La lluita de poder contrasta amb la corpulència física dels dos intèrprets. Per Munt, cada cop les dones entren a més llocs de direcció i, per tant, aquesta situació es pot reproduir en altres oficis, en què el noi depèn de la decisió de la noia. Ella mateixa agraeix que fa 25 anys que pot dirigir el seu company, Ramon Madaula, i que ara ja no es vegi amb l’estranyesa del principi.

La proposta escènica es el màxim de despullada possible. Sense cap recurs audiovisual (habitual en les direccions de Munt): només “text i actors”. El públic assisteix a una relació íntima com si fos un voyeur, que mira l’escena pel forat del pany. Per Llàtzer, ha estat complicat escriure només per a dos personatges. S’avança l’acció a partir de tres el·lipsis temporals. Amb l’interrogant de si el protagonista podrà participar del film o si la relació de parella es mantindrà, tot i aquesta topada frontal de trens.

Aquest és el primer cop que Llàtzer Garcia no assumeix la direcció d’un text propi, tot i que n’ha volgut seguir els assajos de l’última etapa. L’obra té prevista una gira per Catalunya, i és previsible que tingui una estada a Barcelona, tot i que encara no està oficialment confirmada.