A punt de celebrar la primera dècada d’existència, la companyia cubana Acosta Danza torna al Festival de Peralada, per tercer cop, el 26 i 27 de juliol al Mirador del Castell (22h). El programa Folclor conjuga molt bé, segons el director de la companyia (Carlos Acosta), el segell de la formació que integra un programa triple amb coreògrafs cubans (Norge Cerdeño signa Híbrido) amb internacionals: El suec Pontus Lindberg s’inspira en la rumba a Paysage, Soudain, La nuit i el barceloní establert fa anys a Austràlia, Rafael Bonachela, presenta un duet a Soledad, amb música de la cantant mexicana Chavela Varas i l’Hommage à Piazzolla de Gidon Kremer. Aquest divendres a l’església del Carme (20h) s’inaugura el festival amb el tenor Piotr Beczala que interpreta cançons de Txaikovski i una tria d’àries d’òpera.

Paysage, Soudain, La nuit balla la partitura del compositor cubà Leo Brouwer. Proposen una dansa que inspira una festa juvenil en un bohío, (una cabana de fusta enmig del camp), en el que s’hi endevinen llums i ombres. També contrastat és el duet que explora el costat salvatge i tendre d’una relació de parella, sensual i també potent emocionalment. Bonachela és un autor molt respectat al Regne Unit, abans que anés a dirigir la companyia de Sydney Dance Company el 2008. Per a Acosta, la música llatina complementa el programa Folclor. Híbrido és la peça que rescata més les arrels africanes de l’illa caribenya i que, tot i tractar-se d’una peça onírica, és la que té un discurs de major compromís social.

El ballarí Carlos Acosta només té ulls per a les seves tres filles (cap d’elles vol ser ballarina, per ara, es resigna somrient) i per a la seva companyia. Va voler retornar a Cuba l’oportunitat qe li va brindar becant-li els estudis de ballet que li van permetre viatjar internacionalment. Acosta Danza integra, ara una acadèmia (amb una trentena de ballarins en les tres promocions), la formació Acosta júnior que es cursa durant un parell de temporades per a preparar-los per a la vida professional (8 ballarins, actualment) i la mateixa companyia (amb 18 ballarins) que prova d’aconseguir funcions i recursos fora de la seva Havana. El grup va començar aprofitant les aules d’un centre de dansa quatre hores del vespre. Més tard, el Ministeri de Cultura els va cedir una planta d’un edifici en el que també hi havia un centre de dansa folklòrica tropical al pis superior, i un centre de reparació de ràdios i televisions, a la planta baixa. Ara, han aconseguit disposar de tot l’edifici per a Acosta.

Carlos Acosta lamenta la situació que està vivint la dansa, sobretot arran de la mort d’Alicia Alonso. Bona part dels teatres continuen tancats i s’han hagut d’adaptar alguns que no estan pensats per a dansa per poder desembussar la demanda de funcions. Ara mateix, a l’Havana, només hi ha dos escenaris previstos (i un d’ells no té prou amplada per al ballet). “Sóc un somniador i el meu cor esta per a Acosta Danza, però sé que després està la realitat”, admet.

El director de cinema manxec, Pedro Almodóvar ha fet el disseny del cartell d’enguany del festival i també és motiu d’homenatge aquest dissabte (Mirador del Castell, 22h): Pasión Almodóvar. El director d’escena Joan Anton Rechi compta amb Pasión Vega per fer un repàs als temes musicals que han sonat en la filmografia d’Almodóvar: des de Chavela Vargas (a La flor de mi secreto) a Rosalia (Dolor y gloria) o Miguel deMolina (Que he hecho yo para merecer esto).