El segell multicultural d’Acosta Danza, a Peralada

A punt de cele­brar la pri­mera dècada d’existència, la com­pa­nyia cubana Acosta Danza torna al Fes­ti­val de Pera­lada, per ter­cer cop, el 26 i 27 de juliol al Mira­dor del Cas­tell (22h). El pro­grama Fol­clor con­juga molt bé, segons el direc­tor de la com­pa­nyia (Car­los Acosta), el segell de la for­mació que inte­gra un pro­grama tri­ple amb coreògrafs cubans (Norge Cerdeño signa Híbrido) amb inter­na­ci­o­nals: El suec Pon­tus Lind­berg s’ins­pira en la rumba a Pay­sage, Sou­dain, La nuit i el bar­ce­loní esta­blert fa anys a Austràlia, Rafael Bonac­hela, pre­senta un duet a Sole­dad, amb música de la can­tant mexi­cana Cha­vela Varas i l’Hom­mage à Piaz­zo­lla de Gidon Kre­mer. Aquest diven­dres a l’església del Carme (20h) s’inau­gura el fes­ti­val amb el tenor Piotr Bec­zala que inter­preta cançons de Txaikovski i una tria d’àries d’òpera.

Pay­sage, Sou­dain, La nuit balla la par­ti­tura del com­po­si­tor cubà Leo Brouwer. Pro­po­sen una dansa que ins­pira una festa juve­nil en un bohío, (una cabana de fusta enmig del camp), en el que s’hi ende­vi­nen llums i ombres. També con­tras­tat és el duet que explora el cos­tat sal­vatge i ten­dre d’una relació de pare­lla, sen­sual i també potent emo­ci­o­nal­ment. Bonac­hela és un autor molt res­pec­tat al Regne Unit, abans que anés a diri­gir la com­pa­nyia de Syd­ney Dance Com­pany el 2008. Per a Acosta, la música lla­tina com­ple­menta el pro­grama Fol­clor. Híbrido és la peça que res­cata més les arrels afri­ca­nes de l’illa cari­be­nya i que, tot i trac­tar-se d’una peça onírica, és la que té un dis­curs de major com­promís social.

El ballarí Car­los Acosta només té ulls per a les seves tres filles (cap d’elles vol ser balla­rina, per ara, es resigna som­ri­ent) i per a la seva com­pa­nyia. Va voler retor­nar a Cuba l’opor­tu­ni­tat qe li va brin­dar becant-li els estu­dis de ballet que li van per­me­tre viat­jar inter­na­ci­o­nal­ment. Acosta Danza inte­gra, ara una acadèmia (amb una tren­tena de balla­rins en les tres pro­mo­ci­ons), la for­mació Acosta júnior que es cursa durant un parell de tem­po­ra­des per a pre­pa­rar-los per a la vida pro­fes­si­o­nal (8 balla­rins, actu­al­ment) i la mateixa com­pa­nyia (amb 18 balla­rins) que prova d’acon­se­guir fun­ci­ons i recur­sos fora de la seva Havana. El grup va començar apro­fi­tant les aules d’un cen­tre de dansa qua­tre hores del ves­pre. Més tard, el Minis­teri de Cul­tura els va cedir una planta d’un edi­fici en el que també hi havia un cen­tre de dansa folklòrica tro­pi­cal al pis supe­rior, i un cen­tre de repa­ració de ràdios i tele­vi­si­ons, a la planta baixa. Ara, han acon­se­guit dis­po­sar de tot l’edi­fici per a Acosta.

Car­los Acosta lamenta la situ­ació que està vivint la dansa, sobre­tot arran de la mort d’Ali­cia Alonso. Bona part dels tea­tres con­ti­nuen tan­cats i s’han hagut d’adap­tar alguns que no estan pen­sats per a dansa per poder desem­bus­sar la demanda de fun­ci­ons. Ara mateix, a l’Havana, només hi ha dos esce­na­ris pre­vis­tos (i un d’ells no té prou amplada per al ballet). “Sóc un som­ni­a­dor i el meu cor esta per a Acosta Danza, però sé que després està la rea­li­tat”, admet.

El direc­tor de cinema man­xec, Pedro Almodóvar ha fet el dis­seny del car­tell d’enguany del fes­ti­val i també és motiu d’home­natge aquest dis­sabte (Mira­dor del Cas­tell, 22h): Pasión Almodóvar. El direc­tor d’escena Joan Anton Rechi compta amb Pasión Vega per fer un repàs als temes musi­cals que han sonat en la fil­mo­gra­fia d’Almodóvar: des de Cha­vela Var­gas (a La flor de mi secreto) a Rosa­lia (Dolor y glo­ria) o Miguel deMo­lina (Que he hecho yo para mere­cer esto).