Patrimoni
Maria Ocaña
Directora del Museu arqueològic de l’Esquerda, a Roda de Ter
“L’Esquerda conté moments molt destacats de Catalunya”
El museu repassa la línia temporal del territori i els resultats que han aportat 48 campanyes d’excavació
L’Esquerda opta per fer recerca experimental arqueològica i simula conreus i infraestructures passades
El jaciment arqueològic de Roda de Ter abasta 25 segles d’ocupació, des del segle VIII aC fins a l’any 1314
La memòria històrica és entendre d’on venim i ens ajuda a saber cap a on podem anar
La importància que donem al passat diu molt d’on col·loquem el present. És per això que a la població de Roda de Ter, a Osona, fa més de 50 anys que cuiden i excaven amb cura el jaciment arqueològic que tenen. Conté restes de períodes històrics diversos, des del segle VIII aC fins al segle XIV dC. “Som un producte de l’acumulació de la història”, afirma Maria Ocaña, directora del Museu Arqueològic de l’Esquerda. El jaciment forma part de la Ruta dels Ibers catalana i també té una important part medieval. Al llarg dels anys, mentre s’ha anat explorant, el lloc ha format i instruït professionals de l’arqueologia d’aquest país.
L’arqueologia interessa?
Sí que hi ha interès. La gent vol veure coses materials que pertanyien als nostres avantpassats. Al final, no és llegir un document, és veure un objecte que algú va utilitzar o un espai que algú va habitar. A més, l’arqueologia fidelitza el públic. Hi ha gent que va voltant d’un lloc a l’altre amb interès per conèixer el passat.
En general, la societat té nocions bàsiques de la història?
Hi ha de tot. En el cas dels nens, és difícil situar-los en diferents èpoques perquè el concepte d’història no el comprenen del tot. Em poden preguntar a mi si ja hi era quan es va construir l’església medieval. També veiem que hi ha un públic al qual interessa la història i, per tant, té molts coneixements. Però, alhora, hi ha molta gent que no sap situar els ibers o els visigots en una línia temporal històrica. En general, la gent té interès i, sobretot, quan veuen que algú els ho explica amb deteniment, es mostra molt agraïda. Però a l’hora d’explicar la història no es pot donar res per fet.
Què aporta conèixer el nostre passat?
És una mica entendre d’on venim per saber cap a on podem anar. És clar que algú pot dir: “Què hi tinc a veure, jo, amb un iber?” Però els ibers van ser els que van començar a fer servir el ferro d’una manera generalitzada perquè els seus veïns, que eren els grecs, van arribar aquí i els ho van ensenyar. En el cas de l’apartat medieval, en clau d’utensilis, moltes coses no són tan diferents de les que tenim avui dia. Al final, som un producte de l’acumulació de la història.
Com és la feina d’un arqueòleg?
Aquesta professió és molt passional i molt vocacional, perquè no hi ha gaire finançament. Diem que som els pobres de la família. També s’ha de pensar que, darrere de la campanya física de camp, hi ha tota una feina de laboratori, d’inventaris, d’estudis de materials, analítiques... Cada any podem excavar un mes sencer. Però els dies d’excavació són la punta de l’iceberg de tota la feina. Quan acabes, has de fer una memòria d’excavacions. Representa que has estudiat els materials i els estrats que han aparegut en les excavacions, detallar molt bé què has trobat en el decurs de l’excavació i a quines conclusions arribes. És molta feina, de veritat.
Molts estudiants aprenen al vostre jaciment.
És que som escola d’arqueòlegs. Vas pel país i trobes que hi ha molts arqueòlegs que han passat per l’Esquerda. Imma Ollich, que era professora de la Universitat de Barcelona, va començar a dirigir l’excavació l’any 1977 i, per això, molts estudiants hi van fer pràctiques o guanyaven crèdits per la participació en la campanya. I això s’ha mantingut fins ara. També hi ha altres professores, com Esther Travé, que porten els estudiants a la campanya d’excavació del mes de juny i els avaluen amb una nota com si es tractés d’una assignatura normal i corrent.
Després de 48 campanyes arqueològiques, heu vist una evolució tecnològica abismal. Com l’heu aplicat?
Aquí hi ha l’avantatge de tenir gent jove que s’ha anat incorporant a l’excavació. Moltes coses han canviat. Per veure les profunditats, els teodolits, que fan servir per fer carreteres, allò era ja molt modern per a nosaltres. El dibuix manual que fèiem nosaltres ja no es fa. Jo recordo allò d’agafar la plomada i marcar el jaciment amb gomes perquè quedés tot ben reticulat. Moltes vegades hi ha gent que s’ha format aquí que després té un interès especial per poder sistematitzar d’una manera informàtica l’excavació, per exemple, i ho apliquem.
Hi ha restes arqueològiques de diversos períodes històrics que atrauen multitud de visitants.
L’Esquerda pertany a la Ruta dels Ibers des de l’any 2000, quan es va crear arran d’una exposició de la Caixa de Pensions. En aquell moment, pràcticament no se’n parlava, dels ibers, i això va generar molt d’interès. A partir d’aquí, es va organitzar una ruta perquè la gent pogués anar a veure jaciments visitables de les tribus de referència. I des d’aquell moment fins ara, tot i que l’Esquerda té una part medieval molt interessant, la majoria de la gent ve a veure el jaciment ibèric.
En algun moment les èpoques en el jaciment es barregen?
Durant molts anys, les dues campanyes paral·leles, la del sector medieval i la del sector ibèric, han treballat en el sector muralla. Cadascú feia el seu sector, però gairebé excavaven braç a braç. Al final, t’has de plantejar què vols descobrir. Però sempre et surten imprevistos, perquè no saps què hi ha a sota.
Com es comença a excavar el jaciment de l’Esquerda?
Se sabia que era un lloc antic des de feia molts anys i es considerava que era l’origen del nostre poble. Als anys seixanta, els propietaris del jaciment volien fer-hi una fàbrica a sobre, però finalment es va descartar el projecte i és quan creix l’interès per part del centre excursionista de Roda, que té una secció d’arqueologia, per fer-hi excavacions arqueològiques. Van començar a excavar per l’església i van fer-hi excavacions al voltant. L’any 1977, Imma Ollich va agafar la direcció de les excavacions, ja que tenia formació historiadora i medievalista, i des de llavors fins ara ella ha continuat com a investigadora principal del projecte i sempre ha estat vinculada a la Universitat de Barcelona.
L’interès provenia dels locals de la zona?
Sí. La tasca que s’ha fet als jaciments és una feina dels mateixos arqueòlegs del país. No hi ha missions estrangeres que hagin vingut a excavar. En l’època dels centres excursionistes, es van reivindicar molts llocs i es va començar a apostar per explorar la història. És la mateixa gent d’aquí qui ha valorat el patrimoni que tenim, i també el govern.
A l’Esquerda teniu un museu arqueològic, a part del jaciment. Quin vincle tenen els dos espais?
Tot va començar amb la intenció de tenir una exposició que expliqués el jaciment. Un lloc on la gent pugui veure la història del jaciment i els materials que trobem. Bàsicament, entendre què és l’arqueologia. Al principi, vam fer una petita exposició. Ara tenim moltes dades i hem intentat explicar fets perquè la gent pugui fer un lligam amb el passat. Hem organitzat un museu que permeti fer el recorregut històric del jaciment, on s’incloguin les civilitzacions que el van habitar. És el que té molt interès perquè conté moments molt destacats de la història de Catalunya.
Vosaltres combineu els experiments amb l’arqueologia. Què aporta?
L’arqueologia experimental és un recurs que s’aplica per poder entendre el funcionament d’elements que costen d’interpretar. Moltes vegades es fa una hipòtesi de com funcionaria i, a partir d’allà, montes un experiment. A l’Esquerda, primer vam experimentar amb agricultura i, després, amb la construcció, fent un graner o una torre de guaita. De vegades, l’experiment no dona els mateixos resultats que tu has obtingut en l’excavació i et planteges reformular l’experiment. És una base per poder entendre com funcionaven coses en el passat.
Experiments
Aprendre el passat
A l’Esquerda apliquen el que s’anomena arqueologia experimental, que és un sistema pel qual es pot verificar una hipòtesi, destinada a entendre i conèixer l’activitat humana. Una vegada s’ha completat l’experiment, es fa una comparació dels resultats de la prova i de les dades arqueològiques. Si hi ha correlació, la hipòtesi és vàlida; si no és així, cal rebutjar la hipòtesi inicial.
L’agricultura va ser el primer dels projectes que es va plantejar de dur a terme. Es vol fer un estudi sobre agricultura medieval. Encara està en curs, ja que només la primera fase preveia un mínim de deu collites. En clau didàctica, amb la metal·lúrgia, fan demostracions de forja experimental en què la gent pot venir a forjar com ho faria un ferrer del segle XIII. En l’àmbit de la construcció, han construït un graner medieval, sitges subterrànies i una torre de guaita carolíngia.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
